Bió Boristenites

Bió Boristenites (Bion Borysthenites, Βίων) fou un filòsof escita nadiu d'Òlbia o Boristenes a la desembocadura del riu Dnièper (Boristenes). Va viure a la meitat del segle III aC. Estrabó el fa contemporani de Erastòtenes (nascut el 275 aC). Va morir a Calcis a Eubea. El nom de la seva mare i el seu origen se sap per Ateneu de Naucratis. El seu pare era un llibert i la seva mare, Olímpia, una espartana i tots foren venuts com esclaus per causa d'alguna ofensa feta pel pare; Bió va anar a parar a mans d'un retòric que el va fer el seu hereu. En cremar-se la biblioteca del seu antic amo se'n va anar a Atenes i es va dedicar a estudiar filosofia i va seguir els ensenyaments de diverses sectes, primer fou un acadèmic deixeble de Crates, després un cínic seguidor de Teodor Cinulc, i després fou seguidor del peripatètic Teofrast. Era un home intel·ligent ("els esclaus bons són realment lliures i els homes lliures dolents són realment esclaus"), però desordenat i malgastador ("l'avarícia es l'antesala del vici") i negava l'existència de cap deu ("la impietat es la companya de la credulitat"). No considerava el crim con una cosa sempre dolenta ("el miseriós no té riquesa, sinó que la riquesa té al miseriós"). Una part del seu pensament fou conservat per Diògenes Laerci. Ciceró esmenta la seva dita: "es inútil estirar-se del pel quan tenim una desgracia, car el mal no es cura per ser calb".