Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona
{{#coordinates:41 | 23 | 17,05 | N | 2 | 09 | 47,15 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) o Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona és la biblioteca que es troba ubicada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, al carrer de la Diputació, número 231 de la ciutat de Barcelona. És la biblioteca conservada més antiga de la ciutat, fundada el 1772, i conserva considerables col·leccions de fons antics i moderns, sobretot rellevant en teologia, ciències eclesiàstiques i humanitats, amb un total de 400.000 volums.
La BPEB pertany a l'Arxidiòcesi de Barcelona, forma part del sistema de biblioteques de la Universitat Ramon Llull i col·labora amb el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.
Història
És la biblioteca més antiga de la ciutat, ja que fou erigida el 1772 quan es fusionaren la Biblioteca del Seminari Conciliar (o Col·legi del Bisbe) i la del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, de la Companyia de Jesús. El seu emplaçament original va ser a la Rambla.
El 25 de juny de 1775 Fèlix Amat de Palou i Pont va rebre el nomenament reial de primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, oberta al públic el gener de 1776. Entre el 1785 i el 1803 va escriure la seva Història eclesiàstica i va fer el primer inventari de tots els llibres de la biblioteca.
El seu successor fou el seu nebot Ignasi Torres i Amat de Palou (1768-1811) qui hi projectà i inicià el famós Diccionario de escritores catalanes. També hi fou bibliotecari el germà d'Ignasi, Fèlix Torres i Amat de Palou. Tots dos van instal·lar a la biblioteca una sala destinada als autors catalans, amb la col·laboració del bibliotecari Ignasi Palaudàries i del bisbe de Barcelona Pau Sichar. Fou un annex amb entitat pròpia i és anunciat com Biblioteca d'autors catalans a l'edició del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819.
El 1882 el Seminari es trasllada des de la Rambla al nou edifici construït al carrer Diputació, on hi és actualment. Els llibres de la BPEB s'embalaren i es traslladaren al soterrani de la nova construcció i romangueren en aquesta situació durant quinze anys fins que, gràcies al cardenal Casañas, s'instal·là la biblioteca al lloc que ocupa actualment.
Durant la Guerra Civil els llibres foren dipositats a la Biblioteca de Catalunya, però malgrat tot es cremaren algunes importants col·leccions. En tornar al Seminari, la BPEB s'instal·là a la planta baixa de l'edifici i fou novament catalogada per Jaume Barrera i Escudero (1879-1942). Els bibliotecaris Àngel Fàbrega i Grau i Antoni Briva i Mirabent (1926-1994) la traslladaren un altre cop al primer pis.
El Doctor Josep Maria Martí Bonet, nomenat bibliotecari el 1972, amb el suport de la Facultat de Teologia de Catalunya i del mateix Seminari, organitzà la catalogació dels 400.000 llibres i opuscles que conté la BPEB actualment.
L'any 1993 es comença la catalogació informàtica amb caràcter retrospectiu