Biblioteca Valenciana
La Biblioteca Valenciana és la biblioteca nacional del País Valencià. Va ser creada pel Decret 5/1985 del Consell de la Generalitat Valenciana el 8 de gener de 1985.[1] Segons la Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana[2] és el primer centre bibliogràfic del País Valencià i té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià i tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre el País Valencià, constituint amb caràcter obligatori en receptora d'un dels exemplars procedents de les oficines del Dipòsit Legal: tothom té la obligació de dipositar-hi un exemplar de qualsevol producció impresa o audiovisual realitzada al País Valencià. Està encarregada d'elaborar i difondre la informació bibliogràfica sobre la producció editorial valenciana i de mantenir la cooperació amb els serveis bibliotecaris de diferents àmbits. A més, s'encarrega d'elaborar el catàleg col·lectiu de patrimoni bibliogràfic dl País Valencià.
El càrrec de director de la Biblioteca Valenciana recau en el Director General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana.
Té com a seu l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, a l'extrem nord de la ciutat de València.
Historia
L'impuls per a la seua creació va ser la donació que Nicolau Primitiu Gómez Serrano va fer de la seua biblioteca i arxiu per part dels seus hereus el 1979.
Per Reial Decret 1032/1978, de 14 d'abril, es va acceptar la donació a l'Estat d'una col·lecció de llibres, composta per exemplars incunables, rars i edicions dels segles XVI, XVII i XVIII, integrants tots ells del patrimoni històric espanyol, per que s'instal·lés en una biblioteca anomenada "Nicolau Primitiu", a la ciutat de València. Així mateix, els donants autoritzaven el Ministeri de Cultura perquè transmetés la propietat i administració de l'objecte de la seua donació si s'arribava a constituir un organisme polític o administratiu de caràcter regional amb el nom de Mancomunitat, Generalitat o una altra semblant. Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana el 1982, el Ministeri de Cultura va materialitzar la transmissió dels fons bibliogràfics de la biblioteca "Nicolau Primitiu" a la Generalitat Valenciana mitjançant el Reial decret 846/1986.
Aquesta biblioteca, d'incalculable valor, resumeix els principis bàsics d'una biblioteca nacional, en reunir obres d'autor valencià, temàtica valenciana o produïdes a València, i va posar els fonaments sobre els quals s'ha aixecat l'actual Biblioteca Valenciana.
A aquesta donació inicial s'han anat incorporant moltes altres que han vingut a enriquir i completar aquests importants fons. A això, cal sumar els ingressos procedents del Dipòsit Legal, així com les compres realitzades per la pròpia institució. La publicació del decret de creació de la Biblioteca Valenciana (Decret 5/1985) suposa una fita important, ja que des d'aquest moment es disposa de la norma que regula la seua existència, quedant definits els seus fins i funcions. La Biblioteca Valenciana es crea, per tant, com a centre superior bibliotecari de la Generalitat i dipòsit bibliogràfic bàsic del País Valencià, dependent de la Conselleria competent en matèria de Cultura
Des de la seua creació fins l'any 2000, la Biblioteca va estar instal·lada a l'edifici de l'antic Hospital General, compartint l'espai amb la Biblioteca Pública Provincial de València, mentre es buscava una seu definitiva per a aquesta.
El 1995 la Generalitat va decidir que la seu definitiva d'aquesta biblioteca fos el monestir de Sant Miquel dels Reis. En coordinació amb la Diputació i l'Ajuntament de València, copropietaris de l'edifici, es va dur a terme entre 1995 i 1999 un ambiciós projecte de rehabilitació que recuperés els valors artístics i culturals d'aquest, però que també permetés el seu ús com a biblioteca nacional.
L'any 2000, la Biblioteca Valenciana obria les seues portes a la seua seu actual, el monestir de Sant Miquel dels Reis.
L'any 2010, es publica el Decret 33/2010[3] pel qual la Biblioteca Valenciana passa a denominar-Biblioteca Valenciana "Nicolau Primitiu".
Fons
La Biblioteca Valenciana, custòdia gairebé un milió de documents i disposa d'un catàleg automatitzat que permet la consulta dels mateixos a través d'Internet. Aquesta gran col·lecció està formada per una gran diversitat de materials i suports, des del pergamí i el paper fins als més moderns formats electrònics, i inclou documents des del segle XIII fins al segle XXI. El desenvolupament de la col·lecció s'ha realitzat seguint les finalitats establertes pel propi decret de creació: obres d'autor valencià, temàtica valenciana o produïdes a València. Les vies d'ingrés han estat les donacions i dipòsits, compres i el dipòsit legal.
Menció especial mereixen les donacions i llegats, ja que han permès que compte amb una col·lecció nombrosa i completa, amb obres bàsiques i d'incalculable valor, sent una col·lecció de referència per als investigadors.
Entre aquests fons destaquen, a més de la donació inicial de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, els de Pere Maria Orts i Bosch, Ignacio Soldevila, Jesús Martínez Guerricabeitia, Família Ventura, Guillermina Medrano i Rafael Supervía, Pedro Nácher, etc. A més, la Biblioteca Valenciana ha comprat col·leccions i biblioteques importants com ara les de Carreres, Manuel Sanchis Guarner, Manuel Bas Carbonell, Rafael Lapesa Melgar, Alejandro Ferrant Vázquez, Berta Singerman, Ángel Lacalle Fenández, Rafael Lapesa, Lluís Guarner, Francesc Almela i VivesEduard López-Chávarri i Vicent Llorens, els fons fotogràfics de José Huguet, Finezas i Desfilis, el fons de la Companyia Espanyola de Treballs Fotogramètrics, etc.
També resulta fonamental l'ingrés d'obres procedents del dipòsit legal, ja que això permet la conservació d'una mostra de la producció editorial valenciana, que és un dels fins que ha de complir aquesta biblioteca d'acord amb el regulat pel propi decret de creació, i se'ls dóna l'adequada difusió a través de la Bibliografia Valenciana en línia.[4]
Així mateix, la Biblioteca Valenciana té alguns dipòsits temporals, entre els quals destaca la Col·lecció Cervantina de Francisco Martínez i Martínez, dipositada per la Diputació de València i fortament incrementada per compres de la Generalitat, que constitueix una de les principals recopilacions d'edicions de l'obra de Cervantes a nivell mundial.
La Biblioteca Valenciana també compta amb una important col·lecció de manuscrits entre els quals hi ha la confirmació de la primera carta de poblament de Sant Mateu de 1274 que és el document més antic conservat a la Biblioteca Valenciana. Destaca per la seuva bellesa l'exemplar del Spectacula lucretiana, datat aproximadament el 1500, dedicat pel seu autor, Juan Bautista Cantalicio, al papa Alexandre VI en ocasió de les noces de Lucrècia Borja amb Alfons d'Aragó.
També compta amb una magnífica col·lecció d'obres de fons antic entre les quals mereix una especial menció la col·lecció d'incunables composta per uns 53 volums, per exemple l'edició prínceps de la Vita Christi d'Isabel de Villena, imprès a València el 1497; Regiment Preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís, imprès a València el 1490; diversos exemplars de sermons de sant Vicent Ferrer entre els quals podem citar l'imprès a Colònia el 1487, que és l'exemplar més antic que la Biblioteca Valenciana té dels sermons de Sant Vicent Ferrer, la primera edició impresa de Furs nous del regne de València i capitols ordenadades per el rei Ferran II en les Corts generals d'Oriola, imprès el 1493; Practica medicine d'Arnau de Vilanova, imprès en 1497, etc. A aquests cal afegir una nombrosa col·lecció d'obres dels segles XVI a XVIII.
D'altra banda, hem de ressaltar la importància de la col·lecció d'hemeroteca, amb més de 14.000 títols que abasten des premsa escrita fins historietes gràfiques, llibres de festes, anuaris, catàlegs de llibreters i revistes de diverses temàtiques i tendències. Entre les obres conservades podem destacar el Diario de Valencia (1790-1835), la col·lecció de revistes de l'època de la II República i la Guerra Civil, les publicacions semi-clandestines, la col·lecció de "llibrets de falla", etc. També són de gran importància per al País Valencià els fons procedents d'Editorial Valenciana, que va editar bona part dels còmics i les novel·les populars que es van llegir a l'Espanya de la segona meitat del segle XX.
A més, destaca la important col·lecció de fons gràfic reunida per aquesta biblioteca i en la qual podem trobar una àmplia mostra de fotografies, targetes postals, dibuixos, gravats, mapes, plànols, cromos, etc. des del segle XVI fins a l'actualitat. Entre els fons que integren aquesta col·lecció destaquen els de José Huguet, Vicente Peydró, Joaquín Sanchis Serrano "Finezas", Mario Guillamón, Francesc Jarque, José Lázaro Bayarri, Publipress, Desfilis, i la col·lecció de fotografies aèries d'Espanya, que són una mostra de la vida i costums valencianes, de la seua història, dels seus pobles i paisatges, sent un testimoni de valor incalculable.
Accés
Té una parada de tramvia amb el nom de Sant Miquel dels Reis.
Referències
- ↑ Decret 5/1985, de 8 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es crea la Biblioteca Valenciana
- ↑ Ley 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària del País Valencià
- ↑ DECRET 33/2010, de 12 de febrer, del Consell de modificació del Decret 5 / 1985, de 8 de gener, del Consell, pel qual es va crear la Biblioteca Valenciana
- ↑ Bibliografia Valenciana en línia
Enllaços externs
- Biblioteca Valenciana
- Biblioteca Valenciana Digital
- Bibliografia Valenciana en línia
- Catàleg Col·lectiu Patrimoni Bibliogràfic Valencià
{{#coordinates:39 | 29 | 57,47 | N | 0 | 22 | 08,66 | W | type:landmark_region:ES-VC | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat