Vés al contingut

Bisbat de Clarmont

De Viki.cat

El Bisbat de Clarmont o Clarmont d'Alvèrnia fou una divisió eclesiàstica; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.

La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle IV. Al segle V foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a meitat del segle V i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal (II), Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.

Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301-1304) Esteve d'Albert (1340-1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat (1528-1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.

Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).

Llista de bisbes

Évêques de Clermont

Blasó dels bisbes de Clarmont

Desmembrament en dues diòcesis el 1317

Joan Baptista Massillon
blasó de Enric de Dampierre.

Arquebisbes

Notes et referències

  1. veure Vita Maximi, abbatis martyrisque Viennensis, AASS, II ianuarii.
  2. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - pàg. 42

Fonts i bibliografia

  • Pierre Riché - Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - Hachette littérature, Paris, 1997 (1a edició 1983) - ISBN 2012788513
  • André-Georges Manry, Histoire de Clermont-Ferrand, Bouhdida éditeur, 1993. (ISBN 2-903377-15-4)
  • Abel Poitrineau (dir.), Le diocèse de Clermont, Paris, Éditions Beauchesne, 1979.
  • DHGE, article "Clermont", pàgs. 1456-1457
  • TC (Trésor de Chronologie), pàgs. 1410-1411
  • Annuaire historique de 1847 (any 1848), pàgs. 160-164