Bisbat de Clarmont
El Bisbat de Clarmont o Clarmont d'Alvèrnia fou una divisió eclesiàstica; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.
La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle IV. Al segle V foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a meitat del segle V i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal (II), Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.
Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301-1304) Esteve d'Albert (1340-1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat (1528-1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.
Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).
Llista de bisbes
- sant Austremoni (segle III o IV)
- Urbicus
- Legonius d'Alvèrnia
- sant Il·lidi o Al·lir o Alir († vers 384)
- Nepocià
- Artemi
- Venerand d'Alvèrnia, (°? - †423), bisbe el 385.
- Rústic
- Namaci d'Alvèrnia (Namacius), fundador de la primera catedral de Nostre Senyora de l'Assumpció de Clarmont.
- Eparqui d'Alvèrnia
- sant Sidoni Apol·linar (471 - 486)
- Abrunculus d'Alvèrnia
- Eufrasi d'Alvèrnia († 515)
- Apol·linar II d'Alvèrnia (?)
- sant Quintià (vers 523) ; abans bisbe de Rodès.
- sant Gal I (vers 486/525 - 551)
- Cautí d'Alvèrnia (vers 554 - 572)
- Sant Avit (572 - 594)
- Cesari d'Alvèrnia (627)
- Augustí d'Alvèrnia (després del 625).[1]
- Sant Gal II (vers 650)
- Genesi d'Alvèrnia († 662), esmentat el 656
- Gyroindus d'Alvèrnia, esmentat el 660
- Fèlix d'Alvèrnia
- Garivaldus d'Alvèrnia
- sant Prejecte d'Alvèrnia o sant Prix o Priest († 676), bisbe el 666
- Avit II d'Alvèrnia (676 - 691)
- sant Bonet d'Alvèrnia (Bonitus) (°623 - †710), referendari de Sigebert III i bisbe del 691 al 701.
- Nordebertus d'Alvèrnia, parent del comte de París o potser ell mateix comte.[2]
- Pròcul d'Alvèrnia
- Esteve I d'Alvèrnia (761)
- Adebert d'Alvèrnia (785)
- Bernuí d'Alvèrnia (testimoniat vers 811)
- Stabilis d'Alvèrnia (823 ? - 860 ?)
- Sigó d'Alvèrnia esmentat vers 863
- Egilmar d'Alvèrnia (875 ? - 891 ?); testimoniat el 878 (va dirigir una ambaixada a Roma per compte del rei Lluís II de França).
- Adalard d'Alvèrnia (910)
- Arnold d'Alvèrnia (vers 912)
- Bernat d'Alvèrnia
- Esteve II d'Alvèrnia (vers 942 - 984); germà del vescomte Robert II de Clarmont.
- Begó d'Alvèrnia (vers 980 - vers 1010)
- Esteve III d'Alvèrnia (vers 1010 - 1014 o 1013) ; fill del vescomte Robert II de Clarmont.
- Esteve IV d'Alvèrnia (1014 - vers 1025)
- Rencon d'Alvèrnia (1030 - 1053)
- Esteve V de Polignac (vers 1053 - 1073)
- Guillem de Chamalières (1073 - 1077)
- Durand d'Alvèrnia (1077 - 1095)
- Guillem de Baffie (1096 - 1103)
- Pere Roux d'Alvèrnia (1104 - 1111)
- Aimeric d'Alvèrnia (1111 - 1150)
- Esteve VI de Mercœur (1151 - 1169)
Évêques de Clermont

- Pons de Clairvaux o Pons de Polignac (1170-1189) Abans abat de Clairvaux (1165-1170)
- Gilbert de Clarmont) (1190-1195)
- Robert d'Alvèrnia (1195-1227)
- Hug de la Tour du Pin (1227-1249) † el 1249 a les croades.
- Guiu de la Tour du Pin (1250-1286)
- Aimar de Cros (1286-1297)
- Joan Aicelí de Montaigut (1298-1301)
- Pere I de Cros (1302-1304)
- Aubert Aicelí de Montaigut (1307-1328)
Desmembrament en dues diòcesis el 1317
- Arnau Roger de Comenge (1328-1336)
- Ramon d'Aspet (1336-1340)
- Esteve Aubert (1340-1342) Bisbe de Noyon (1338-1340) després papa Innocenci VI (1352-1362).
- Pere Andreu de Clarmont 1342-1349, abans bisbe de Noyon (1342) i després de Cambrai (1349). Mort el 1368.
- Pere d'Aigrefeuille (1349-1357) Transferit a Usès el 1357.
- Joan de Mello (1357-1376) Transferit a Châlons-en-Champagne el 1376.
- Enric de La Tour (1376-1415)
- Martí Gouge de Charpaignes (1415-1444)
- Jacques de Comborn (1445-1474)
- Antoni Allemand (1475-1476) Transferit des de Cahors el 1475 i retornat a Cahors el 1476.
- Carles de Borbo (I) (1476-† 1488) també bisbe de Lió i cardenal.
- Carles de Borbó (II) (1489-1504)
- Jaume d'Amboise (1505-1516)
- Tomàs Duprat (1517-1528)
- Guillem Duprat (1529-1560)

- Bernat Salviati (1561-1567) cardenal.
- Antoni de Saint-Nectaire (1567-1584)
- Francesc de La Rochefoucauld (1585 - 1609) bisbe de Senlis a partir de 1609, i cardenal.
- Antoni Rose de Clarmont) (1609-1614) Transferit des de Senlis el 1609.
- Joaquim d'Estaing (1614-1650)
- Lluís d'Estaing (1650-1664)
- Gilbert de Veiny d'Arbouze (1664-1682)
- Miquel de Castagnet (nomenat però al no aconseguir les Vules va tornar a Mâcon).
- Claudi II de Saint-Georges (1684-1687)
- Francesc Bochart de Saron (1687-1715)
- Lluís de Balzac Illiers d'Entragues (1716-1717)
- Joan Baptista Massillon (1717-1742)
- Francesc Maria Le Maistre de La Garlaye (1743-1775)
- Francesc de Bonal (1776-1800)
- Jean-François Périer (1791-1802), bisbe constitucional
- Enric de Dampierre 1802-1833)
- Louis-Charles Féron (1833 - 1879)

- Jean-Pierre Boyer (1879 - 1892) després arquebisbe de Bourges.
- Pierre-Marie Belmont (1893 - 1921)
- Jean-François-Étienne Marnas (1921 - 1932)
- Gabriel-Emmanuel-Joseph Piguet (1933 - 1952)
- Pierre-Abel-Louis Chappot de la Chanonie (1953 - 1973)
- Jean Louis Joseph Dardel (1974 - 1995)
- Hippolyte Simon (Louis Jean) (1996 - 2002) (després arquebisbe)
Arquebisbes
- Hippolyte Simon (Louis Jean) (2002 - ...)
Notes et referències
Fonts i bibliografia
- Pierre Riché - Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - Hachette littérature, Paris, 1997 (1a edició 1983) - ISBN 2012788513
- André-Georges Manry, Histoire de Clermont-Ferrand, Bouhdida éditeur, 1993. (ISBN 2-903377-15-4)
- Abel Poitrineau (dir.), Le diocèse de Clermont, Paris, Éditions Beauchesne, 1979.
- DHGE, article "Clermont", pàgs. 1456-1457
- TC (Trésor de Chronologie), pàgs. 1410-1411
- Annuaire historique de 1847 (any 1848), pàgs. 160-164