Bisbat de Nimes
El Bisbat de Nimes és una divisió eclesiàstica de França, centrada a la ciutat de Nimes, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó i que comprèn el departament del Gard.
La regió fou evangelitzada segons la llegenda per Sant Celedoni o per Sant Honest (apòstol de Navarra) i company de Sant Serni apòstol de Tolosa. Cap al segle III s'esmenta a Sant Baudili; més tard Sant Felix és esmentat com a bisbe el 407 quan fou martiritzat pels vàndals. El Bisbat existia probablement des del 396. El primer bisbe conegut és Sedati, que va anar al Concili d'Agde el 506. Altres bisbes importants foren Sant Joan (cap al 511-526) i Sant Remisari (633-640). Més tard foren bisbes Bertrand de Languissel (1280-1324) confessor de Bonifaci VIII; el cardenal Guillaume d'Estouteville (1441-1449); el cardenal Guillaume Briconnet (1496-1514), l'orador Fléchier (1687-1710), el polemista Plantier (1855-1875) i el predicador Besson (1875-1888).
El bisbat fou unit el 1801 a la diòcesi d'Avinyó però fou restablert el 1821 i el 1877 va incloure els d'Usés i Alès prenent el nom de Bisbat de Nimes (Uzès-Alais).
Lliste de bisbes
- 374-407 Saint Félix
- 506-510 Sedatus
- vers 520 Joan I
- 589 Pelagi
- 633-640 Remessari
- vers 650 Joan II
- 672-675 Areji
- vers 680 Crocus
- 737 Palladi
- vers 745 Gregori
- 784-788 Sesnand
- 791-798 Vintering
- 808-850 Cristià
- 858-860 Isnard
- 867 Anglard I
- 870-890 Gilbert
- 895-905 Anglard II
- 905-928 Hubert
- 929-941 Rainard
- 943 Bernard I
- 943-946 Begó
- 947-986 Bernat d'Andusa
- 987-1016 Frotari I
- 1016-1026 Gerald d'Andusa
- 1027-1077 Frotari II
- 1066-1084 Elefant (coadjutor)
- 1080-1090 Pere I Ermangaud
- 1095-1097 Bertran I de Montredon
- 1097-1112 Ramon I Guillem
- 1113-1134 Joan III
- 1134-1141 Guillem I
- 1141-1180 Aldebert d'Usès i de Posquières
- 1181-1207 Guillem II d'Usès
- 1207-1209 Hugu de Lédignan
- 1210 Rodolf
- 1212-1242 Arnald
- 1242-1272 Ramon II Amauri
- 1272-1280 Pere II Gaucelm
- 1280-1324 Bertran II de Languissel
- 1324 Armand de Vernon
- 1324 Bernat III
- 1324-1331 Bernat IV
- 1331-1337 Guirald de Languissel
- 1337 Guillem III de Court Novel
- 1337-1342 Aimeric Girard
- 1342-1348 Bertran III de Deaux
- 1348-1361 Joan IV de Blauzac
- 1361-1362 Pau de Deaux
- 1362 Jaume I de Deaux
- 1362-1367 Gaucelm de Deaux
- 1367-1372 Joan V de Gase
- 1372-1380 Joan IV d'Uzès
- 1380-1383 Seguí d'Authon
- 1383-1391 Bernat IV de Bonneval
- 1391-1393 Pere III Girard, administrador
- 1393-1426 Gilles de Lascours
- 1420-1429 Nicolas Habert
- 1429-1438 Lleonard Delphini
- 1438-1441 Guilleum IV de Champeaux
- 1441-1449 Guillem V d'Estouteville, administrador
- 1450-1453 Jofré Soreau
- 1453-1458 Alan de Coëtivy
- 1460-1481 Robert de Villequier
- 1481-1482 Esteve de Blosset
- 1482-1496 Jaume II de Caulers
- 1496-1514 Guillem VI Briçonnet, en règim de comanda, cardenal
- 1515-1554 Miquel Briçonnet
- 1554-1561 Claudi I Briçonnet
- 1561-1568 Bernat VI d'Elbène
- 1573-1594 Ramon III Cavalésy
- 1598-1625 Pere IV de Valernod
- 1625-1633 Claudi II de Saint-Bonnet de Thoiras
- 1633-1644 Antimi Denis Cohon
- 1644-1655 Hector d'Ouvrier
- 1655-1670 Antimi Denis Cohon (segona vegada)
- 1671-1689 Joan-Jaume III Séguier de la Verrière
- 1692-1710 Esprit Fléchier
- 1710-1736 Joan VIII César Rousseau de La Parisière
- 1737-1784 Carles Prudent de Becdelièvre
- 1784-1801 Pere V Marie-Magdeleine Cortois de Balore
- 1821-1837 Claudi III Petit Benoit de Chaffoy
- 1838-1855 Joan-François-Marie Cart
- 1855-1875 Claudi-Enric Plantier
- 1875-1888 Francesc-Nicolau Besson
- 1889-1896 Joan-Lluís-Antoni-Alfred Gilly
- 1896-1921 Fèlix-August Béguinot
- 1921-1924 Charles Marty Marcellin
- 1924-1963 Jean Justin Girbeau
- 1963-1977 Pierre-Marie Rougé
- 1978-1999 Jean Cadilhac
- 2001- Robert Wattebled
| A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |