Bjørnøya
Bjørnøya (illa de l'ós) és una illa situada en el mar de Barents a mig camí entre el Cap Nord i l'arxipèlag Svalbard al qual (i a Noruega) pertany administrativament. L'illa i les aigües que l'envolten està declarada, des de 2002, reserva natural.
Ocupa una extensió de 178 km² i la màxima elevació fa 536 m.
Està habitada per només les persones encarregades d'una estació meteorològica anomenada Herwighamna que, des de 1919, està situada a la costa nord de l'illa.
Va ser descoberta el 10 de juny de 1596 pels exploradors neerlandesos Willem Barents i Jacob van Heemskerk els quals li van donar el nom d'illa de l'ós perquè van veure un ós polar nedant a la vora.[1] Va ser considerada terra de níngú (terra nullius) fins que pel tractat d'Spitzbergen de 1920 passà a la sobirania de Noruega.
L'illa, des de finals del segle XIX, va adquirir un gran valor geoestratègic ja que l'Imperi rus i l'Imperi alemany es van interessar pel mar de Barents. També durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda era un punt estratègic rellevant.
Les restes de l'estació balenera, anomenada Kvalrossbukta ("badia de les morses") de 1905 es troben al sud-est de l'illa.
De 1916 a 1925 hi va haver una explotació de carbó i encara s'observen els rails i restes d'una locomotora de vapor.
Durant la segona guerra mundial Alemanya va ocupar les Svalbard i a Bjørnøya, el setembre de 1941, hi van instal·lar una emissora de ràdio.
Geografia i Clima
El sud-est és muntanyós, mentre al nord hi ha una plana, que abasta les dues terceres parts de l'illa, i també llacs. Hi ha diversos rierols i algunes cascades. No té glaceres.
Una branca del corrent de l'Atlàntic nord porta aigües calentes a Svalbard i fa que el clima sigui més càlid que altres llocs a la mateixa o similar latitud. El seu clima es qualifica de polar amb tundra. El gener té una mitjana mensual de -8'1 °C i juliol i agost una temperaturamitjana de 4,4 °C. Hi ha poca precipitació (371 litres l'any). A l'estiu hi pot haver boira, un 20% de dies de mitjana al juliol.
És fosc del 8 de novembre al 3 de febrer i no es fa de nit del 2 de maig a l'11 d'agost.
Flora i fauna
Hi ha poc creixement vegetal essencialment hi ha molses i algunes herbes, però sense arbres. Lúnic mamífer terrestre indígena és la guineu àrtica. Malgrat el seu nom l'illa de l'ós no és residència permanent de l'ós polar però n'arriben a l'estiu.[2] Actualment hi ha foques però la morsa ha passat a ser rara. Els penya-segats són colonitzats per nombroses espècies d'ocells. Basant-se en l'ecologia d'aquesta illa, cap a 1920, es van fer els primers diagrames sobre la cadena tròfica.
Referències
- ↑ Arlov, Thor B.. Svalbards historie (en norwegian). Trondheim: Tapir Akademisk Forlag, 2003. ISBN 82-519-1851-0.
- ↑ Årsæther, Jan «Isbjørnfamilie fanget på Bjørnøya ("Polar bear family trapped on Bear Island")». TV2 (Norway), 27-07-2004.
Enllaços externs
- Illa de l'Ós: Història de l'illa per Dag Kjelldahl
- Informe del ministeri de justícia noruec sobre Svalbard
- Reserva natural (fotos JPEG) pel govern noruec a Svalbard
74° 31′ N, 19° 01′ E / 74.517°N,19.017°E{{#coordinates:74 | 31 | N | 19 | 01 | E | type:isle | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat