Bonaventura Conill i Montobbio

Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946). Fou un arquitecte modernista català.

Deixeble d'Antoni Gaudi, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 1893, i desenvolupà la seva activitat principal abans del 1910. Destaca la construcció de l'estació de Vallvidrera-Superior del funicular de Vallvidrera, en col·laboració con Arnald Calvet i Peyronill. També són obra seva alguns dels panteons modernistes del Cementiri de Lloret de Mar, molts d'ells encarregats per indians. També va fer la capella del Santíssim de l'església parroquial de Lloret de Mar, destruïda durant la guerra civil espanyola, i la façana de la casa de la vila d'Hostalric.

Va col·laborar com a il·lustrador al "¡Cu-Cut!".

Obres

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1905	Estació de Vallvidrera-Superior	24 | 50,99 | N | 2 | 06 | 20,65 | E | region:ES-CT_type:landmark | |name= }}	Senzilla construcció on destaquen les obertures de perfils sinuosos segons fórmules pròpies del modernisme català amb l'ornamentació dels coronaments amb cintes i medallons ceràmics, acabats de marcat caràcter centreuropeu.	Correcte	Estació de Vallvidrera-Superior
1905	Edifici d'habitatges	24 | 21 | N | 2 | 12 | 44 | E | region:ES-CT_type:landmark | |name= }}	Edifici entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa, pis i àtic, que s'enclou dins la tradició de segona residència de principi de segle. Modernista basat en motius decoratius centroeuropeus (Sezession) d'esgrafiats i ceràmiques. La barana del balcó principal de l'edifici ha estat substituïda. La façana principal es compon d'un eix de simetria en la cantonada del carrer, i es basteix amb un sòcol de pedra natural, paraments estucats lliscats blancs i potent coronament calat, motius decoratius a les finestres a tall de guardapols ceràmics i acabat amb esgrafiats de petites garlandes.	Regular	Edifici d'habitatges