Cementiri de Lloret de Mar

El cementiri de Lloret de Mar (la Selva) va ser projectat per Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946), un mestre d'obres que el va construir entre 1896 i 1901. Bona part de l'espai està dedicat als grans panteons i als hipogeus, enterraments a terra amb una decoració escultural a sobre. A partir d'una passeig central a on hi ha els enterraments principals i més famosos, la part dreta està dedicada al nínxols i, la part esquerra està constituïda per hipogeus i petits mausoleus d'estètica neogòtica i adossats entre sí. L'aspecte exterior recorda les construccions similar de l'època amb una tanca de reixa majestuosa, tot i les dimensions reduïdes de la població en aquells anys.

Com passa amb altres municipis de la costa catalana, com Arenys de Mar o Canet de Mar va ser construït en un moment d'esplendor del modernisme que coincideix amb el retorn de molts indians a les seves viles d'origen. Aquests, acabalats i amb ganes de perpetuar la seva memòria, varen encarregar els seus panteons i mausoleus als millors artistes de l'època. Entre les obres principals hi han peces de Puig i Cadafalch, Gallissà, Vicenç Artigas o Bonaventura Conill.

Escultura modernista funerària d'un àngel
Els petits mausoleus tenen una decoració profusa.
Escultura simbolista.

El símbol del temps fugit (el temps vola)
Hipogeus de segona categoria, pseudo-panteons adossats amb façanes abundosament decorades.
Detall de treballs en pedra d'estil neogòtic.

Obres destacades

De Puig i Cadafalch

Panteó Costa-Macià (1902): És un dels més complexos i rics del conjunt. És una petita capella neogòtica amb coberta sobre fines columnes i arcs de mig punt als quatre costats. A l'interior hi ha un petit altar de mosaic policromat, igual que les voltes, acabades en una clau que representa un cavaller. Els mosaics són de Lluís Brú, les escultures d'Eusebi Arnau i la forja de Manuel Ballarín.^[1]

Panteó de Costa-Macià
La profusa decoració interior amb mosaic, de clara tendència germànica
Gàrgola fictícia d'Eusebi Arnau.

D'Antoni Maria Gallissà

Panteó Casanovas-Terrats (1901): Panteó d'estructura complexa, neogòtic amb les sepultures a terra, però amb un pseudo-sarcòfag a mitja alçada, des del que arranquen quatre fines columnes amb pinacles i gàrgoles que acaben en un remat profusament decorat amb un crismó. Les escultures són d'Eusebi Arnau i la serralleria de Manuel Ballarín.

Panteó de Casanovas-Terrats.
Detall del sarcòfag amb escultures d'Eusebi Arnau
Detall del treball escultòric del coronament.

De Bonaventura Conill i Montobbio

Panteó Esqueu-Vilallonga (1904-1909): És el més alt i visible des de l'exterior del recinte. Presenta la figura d'un drac que sosté una calavera sobre la que ha trencat les taules de la llei. Al centre del conjunt un altíssim arc acabat en una creu amb un sagrat cor i, a l'extrem oposat del drac, apareix el sarcòfag en un lloc preeminent.

Panteó d'Esqueu-Vilallonga visible des de tot el cementiri
El drac amenaçador
Sarcòfag representant als difunts enterrats.

Hipogeus: La major part de l'obra de Conill al cementiri són hiopogues de primera classe, és a dir els enterraments a terra amb una escultura a sobre i separats entre sí.

Durall-Carreras (1903). Figura d'un àngel orant amb una imatge de placidesa. Destaca el color blanc de la cara i les mans que són fetes en marbre.
Durall-Suris (1903). Es considera la primera obra de Conill al cementiri. L'escultura és de Josep Maria Barnadas i Mestres i barreja la simbologia de la creu i l'àngel.
Fàbregas-Mataró (1908). Àngel amb una ofrena floral. D'inspiració claramanent modernista, té les ales desplegades en forma asimètrica. Al seu costat un sarcòfag d'inspiració medieval amb lletres gòtiques i un tempus fugit.

Conill-Aldrich (1906). Una estela amb dues figures -l'esperança i la fe- davant de les quals hi ha una columna que sosté un capitell que representa la caritat.
Conill-Aldrich (1906). Detall de l'estela de la que surten les dues figures femenines.

De Vicenç Artigas i Albertí

Panteó Cabañas (1902): Mausoleu-capella amb quatre àngels orants a les cantonades i una creu molt decorada al cim, per sobre d'una cornisa barroca. Totalment feta en pedra i profusament treballada amb motius vegetals. A l'interior una clau de volta amb la simbologia de Crist i dels quatre evangelistes.

Vista del panteó Cabañas.
Les figures femenines pregant.
Hipogeu Pujol-Masferrer. De superfície ondulant des de la qual apareix la figura d'un Crist triomfant sobre la mort representada per una calavera.

Altres autors

Algunes de les figures més significades de les que hi ha al passeig central del recinte. Òbviament, n'hi ha moltes més d'anònimes o sense identificar per tot el cementiri.

Camps-Nonell (1908), obra d'Ismael Smith i Marí. La figura femenina amb els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit i com si fós flotant, reflecteixen la mort. El color blanc de la pedra de la figura destaca del vermellós de les roses que la rodejen.
Panteó Serrahima (1905). Obra de Ramon Maria Riudor i Capella. És un panteó-capella d'aire medieval. compost per diversos cossos tots ells rematats per cresteria i amb quatre grans pinacles i una creu.
Gelats-Durall (1909). Anònim. La figura femenina amb túnica és un clàssic a l'art funerari. La corona i la creu simbolitzen la salvació. Els ulls tancats, el somni profund de la mort.
Macià-Roca (1907). Anònim. Obra de finíssima factura, té forma d'edicle quadrangular amb quatre columnes, una de les quals està formada per un àngel amb una trompeta del Judici.