Bonestarre

Bonestarre
Localització
Fitxer:Localització de Vall de Cardós respecte del Pallars Sobirà.svg Localització de Bonestarre
Poble del terme de Vall de Cardós, anteriorment del terme d'Estaon
• Regió • Comarca • Municipi	Catalunya Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Vall de Cardós
Superfície	km²
Altitud	1,078,4 msnm
Població (2011) • Densitat	7 hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:42\|34\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|1\|13\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:city(8)_region:ES-CT\|primary\|name=}}
Codi postal	`25572`

Bonestarre és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Abans del 1972 pertanyia al terme d'Estaon.

Està situat en el Vallat d'Estaon a 1.078,4 metres d'altitud, a prop i al sud-est d'Anàs, de la parròquia del qual depenia, al sud-sud-est d'Estaon i al nord-nord-oest de Surri i de Ribera de Cardós. És a l'esquerra del Riu d'Estaon, just al damunt i al nord-est d'on el Riu d'Anàs s'uneix al d'Estaon.

És originària de Bonestarre la família pallaresa Amill, que dóna nom a molts indrets dels entorns, com la Mola d'Amill, un fill de la qual va ser el resistent austriacista de la Guerra de Successió Ermengol Amill i Moliner.

Bonestarre disposa de l'església de Santa Maria, sufragània de Sant Romà d'Anàs, de la qual depenien la capella de la Mare de Déu del Roser de Casa Amill. Al nord del poble hi havia la capella romànica de Santa Maria de la Llata, ara en ruïnes, que depenia de la parroquial d'Anàs.

Etimologia

Segons Joan Coromines^[1], Bonestarre és un més dels molts topònims d'influència iberobasca existents en el Pallars i en tot el Pirineu. En aquest cas hi ha també en joc una arrel llatina, compost de les arrels de ben (bé) i estar (mateix significat), basquitzat en -arre com altres topònims de la zona: Escalarre, Ginestarre, etcètera. Benestar seria, així doncs, la interpretació del nom d'aquest poble.

Geografia

El poble de Bonestarre

Les cases del poble ^[2]

Casa Amill
Casa Baltasar
Casa Castellar

Casa Gavatxet
Casa Micàs

Casa Mostatxo
Casa Poblador

Casa Quim
La Rectoria

Casa Santet
Casa Xicot

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Anas y Bonestarre, conjuntament, declaren 1 foc eclesiàstic i 9 de laics^[3], uns 75 habitants.

Era fill de Bonestarre l'heroi de la Guerra de Successió Ermengol Amill i Moliner, fill de Casa Amill.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Bonastarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un pla inclinat envoltat d'altes muntanyes; la combaten principalment els vents del nord i del sud, i té un clima fred, però bastant saludable. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Nostra Senyora del Roser, annexa de la parroquial d'Anàs. El territori és en part pla, però amb molta muntanya, escabrós i de mala qualitat. S'hi produïa blat, sègol, patates, poca fruita i hortalisses, a més de pastures de tota mena i molta herba. S'hi criava tota mena de bestiar. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 50 ànimes (habitants).

Llocs d'interès

Històric
- Casa Amill
- Santa Maria de Bonestarre
- Mare de Déu del Roser de Casa Amill.

Referències

↑ Coromines 1995.
↑ Montaña 2004.
↑ Mossèn Bernat Gaspar, rector; Ramon de Paulet, Joan Baró, Pere Moga, Bertran Castellar, Jaume de Bringueret, Joan Aver, Berenguer Castellar, Esteve Amill i Jaume Amill. Iglésias 1981, p. 76.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre

Enllaços externs

Bonestarre en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[1] Coromines 1995.

[2] Montaña 2004.

[3] Mossèn Bernat Gaspar, rector; Ramon de Paulet, Joan Baró, Pere Moga, Bertran Castellar, Jaume de Bringueret, Joan Aver, Berenguer Castellar, Esteve Amill i Jaume Amill. Iglésias 1981, p. 76.

[4] Madoz 1845.

[1]

[2]

[3]

[4]