Bordils

Bordils

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Gironès
Església parroquial de Sant Esteve Església parroquial de Sant Esteve
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès
Gentilici	Bordilenc, bordilenca
Superfície	7,29 km²
Altitud	42 msnm
Població (2016)   • Densitat	1.680 hab. 230,45 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 492825 4654825{{#coordinates:42 | 2 | 44 | N | 2 | 54 | 48 | E | type:city(1680)_region:ES-CT | primary|name= }}
Organització Entitats de població • Alcalde:	7 Albert Serrat (2011)
Codi territorial	170255

Bordils és un municipi gironí adscrit a la comarca del Gironès.

Cronologia del poble

• Any 990 : el nom del poble constava sota la grafia de Burdilis què podria provenir de borda un element agricola.
• Any 1220 Fortalesa que estava emmurallat on va arribar a tenir quatre entrades anomenats portalets on avui en dia només es manté la fortalesa.
• Any 1462 el pla de Bordils va ser escenari d'una batalla entre les forces de la Generalitat de Catalunya comandades per Bernat Gilabert de Cruïlles i les forces reialistes comandades per Pere Rocabertí.
• Any 1651 van morir catorze persones per a conseqüència de la pesta
• Any 1808 les terres Bordilenques va tenir succés la guerra francesa on van haver-hi moltes víctimes i moltes

destrosses

• Any 2010 Bordils és adherit a l'Associació de Municipis per la Independència

Esports

Club d'Handbol Bordils

Article principal: Club Handbol Bordils

El Club d'Handbol Bordils és un club esportiu i social on es juga handbol i voleibol.

El 1961 una colla de joves van començar a jugar a handbol per primer cop al poble de Bordils, un esport que poca gent sabia que existia. Poc després l'Handbol Bordils es va anar coneixent per altres pobles i comarques. Els equips d'handbol han estat gairebé sempre masculins. El 1992 va aparèixer la secció de voleibol femení.

Club Atlètic Bordils

El Club Atlètic Bordils és un grup d'excursionistes que organitzen diverses activitats durant l'any. La programació consta de matinals a indrets relativament propers a Bordils, i d'altres sortides d'un dia de durada o de cap de setmana. S'han dut a terme excursions al Pirineu, serralada litoral catalana, al Montseny, etc.

Des de l'any 1979, també organitza una marxa popular de caràcter anual.

Cultura

Penya Blau-Grana

Bordils com altres pobles té una penya blaugrana on pots veure partits del Barça en la seu social, aplec de sardanes del primer diumenge de març, organitzar desplaçaments al Camp Nou.

• Lloc de la seu social: Bar Can Plata

Associació Juvenil la Pioixa

L'Ateneu Popular La Pioixa va néixer l'any 2000 amb l'objectiu i el compromís de lluita i conscienciar per aconseguir l'alliberament nacional i social dels Països Catalans i també és un punt de trobada, on la gent pot parlar, jugar al futbolí, fer la botifarra, llegir premsa alternativa, assabentar-se de les mobilitzacions i un servei de bar on tots els diners són destinats a l'autofinançament, a l'organització d'activitats vàries. L'Associació organitzat xerrades, concerts, festes solidàries, sopars, entre altres. L'Ateneu Popular està situada al Carrer Almeda, darrere la Pista vella.

Jovent de Bordils

El Jovent de Bordils és una associació formada per joves del poble i de les rodalies que es va crear l'any 1975. És una organització sense ànim de lucre, que estima el poble i que treballa per ell. El Jovent de Bordils s'encarrega d'organitzar festes i actes com els Reis, la festa major, la festa petita, la Primavera Party i també participen en activitats col·lectives com la fira d'entitats i formem part activa amb altres entitats.

Zona Jove de la Llera del Ter

La Zona Jove de la Llera del Ter és una organització de l'Àrea de Joventut que intenten abraçar per tal d'oferir serveis a la gent jove, activitats, tallers i sortides i també informen de temes com habitatge, estudis on disposen d'un local com a espai de trobada a quatre pobles de la llera del ter (Bordils, Flaçà, Sant Jordi Desvalls i Sant Joan de Mollet).

Casal d'Estiu la Gresca

El Casal de Bordils la Gresca està format per un grup de joves monitors/es del poble de Bordils. El que es pretén és oferir activitats de lleure durant les èpoques de vacances escolars pels nens i nenes del poble de Bordils i dels voltants.

El bordilenc, el pollancre de Bordils

Tenim notícia que hi ha Bordilencs des de el S. XIX. No obstant, l'origen del Bordilenc és confús: hi ha qui diu que va nàixer espontàniament a les ribes del Ter en l'encreuament fortuït d'entre varietats de populus nigra salvatge i auctòctones de la zona. Per altra banda, hi ha qui sosté que es va crear a partir d'un creuament d'un populus nigra de la zona i el populus nigra italià. En el pla paisatgístic, econòmic i identitari el bordilenc ha jugat un paper important en la història de Bordils. Bordils sempre fou un poble abocat al cultiu d'arbres. Això té una bona raó: La zona pel conreu de pollancres era, i encara és, immillorable. Temps enrere, en absència dels pantans de Sau i Susqueda, el Ter en les èpoques de pluja inundava una zona considerable de Bordils on espontàniament hi creixien pollancres. Cal tenir present, que la fusta del pollancre era molt preuada. Era una fusta molt útil per la construcció, ja que no hi havia gaire fusta recte ─el pi encara no s'havia introduït i el castanyer era un disbarat talar-lo per construir quan era una font d'aliment. Per tant, el conreu del bordilenc era una font de riqueses només accessible per pocs pobles amb una determinada morfologia. Bordils i Tordera en són exemples. Tanmateix, les excel·lents aptituds naturals de la fusta del bordilenc resultaren insuficients davant d'hibridacions més productives i amb funcions més específiques que, paulatinament, anaren substituint el seu conreu fins a quedar-ne ben pocs. Dit de volada: apareixen fustes més bones per la construcció i en l'elaboració de caixes s'opta per utilitzar planxes de fusta prima, les quals no són possibles degut a les característiques del bordilenc.

Fa uns 30-20 anys es talà l'últim Bordilenc i alguns homes es mobilitzaren per tal de reintroduir-lo. Es va anar a buscar un arbre a Saragossa on encara l'utilitzen per creuaments i es va plantar just davant l'ajuntament.

Així doncs, la poca adaptabilitat del Bordilenc, i del pollancre en general, resulta incompatible amb les exigències del mercat actual.Tanmateix, el paisatge de Bordils, definit pel conreu del pollancre, sembla que té un futur menys incert: L'ajuntament de Bordils, fa cosa d'uns 150 anys, es dedicà a netejar la zona abrupte i salvatge ─per bé que summament fèrtil─ de la riba del Ter. Tan bon punt avançaven un tros el dividien entre els 50 focs de Bordils. És a dir, que totes les cases hi pogueren plantar, renglera a renglera, pollancres. Aquesta fragmentació del territori ha perdurat fins als nostres dies. Així doncs, els propietaris d'aquestes rengleres de pollancres tan sols hi poden plantar pollancres ja que la terra en sí és la més propicia i el tros queda limitat i ombrívol pels altres pollancres fent impossible un conreu extensiu.

El símbol i la poda simbòlica.

Cal tenir present que l'escut del poble és anterior a l'aparició del bordilenc. En l'escut trobem la imatge d'un pollancre autòcton de forma allargada. En canvi, el bordilenc fa una copa rodona. De totes maneres, l'arbre de l'ajuntament ─que és un bordilenc─ es poda donant-li forma allargada com el representat a l'escut.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 50 54 53 352 438 795 823 870 902 962

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.128 1.011 939 1.007 1.033 1.184 1.220 1.285 1.370 1.368

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.309 1.386 1.383 1.393 1.425 1.554 1.703 1.715 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Club d'handbol i voleibol Bordils
• Club Atlètic Bordils