Botella niskin
Les botelles Niskin són un tipus de botelles molt utilitzades per agafar mostres d'aigua, normalment per a estudis oceanogràfics. El disseny d'aquest tipus de botella, de la qual hi agafa el seu nom, és de Shale Niskin en Març del 1966. Les primeres botelles Niskin es van fer de metall, encara que el material més comú en la actualitat és el PVC.
Una botella Niskin està constituida per un tou, es a dir que està obert als seus extrems. Per tancar-la porta dos taps conectats amb una goma elàstica (de les venudes a les clíniques ortopédiques) que fa que es tanquin quan un sistema de moll solta un cordeta que els manté obertes. Per a fer saltar el moll es llança des de la superficie un missatger (que no es un altre cosa que un pes, normalment una peça de plom) que va baixant pel cab que sustenta la botella.
En moltes ocasions es fixa un termómetre a un braç apartat del missatger, per a que no hi hagi perill de què el trenqui al activar el tancament, per mesurar el gradient de temperatura del lloc de la mostra.
Un altra manera d'utilitzar les botelles Niskin és a uns dispositius anomenats "rosetes" de manera que varies botelles Niskin es disposen a una estructura circular (normalment metàl·lica). La roseta es deixa caure amb una grúa al vaixell oceanogràfic i un sensor de pressió que té la mateixa roseta fa que es tanquin a diferents profunditats les botelles tenint així mostres a diferents profunditats. Les rosetes poden tindre fins a 36 botelles Niskin.
Un altre sistema de captura de mostres d'aigua prou utilitzat són les botelles Nansen.