Brunswick-Lüneburg

Fitxer:Wappen Deutsches Reich - Herzogtum Braunschweig (Kleines).png

Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg.

Brunswick-Lüneburg històricament va ser un estat dins del Sacre Imperi Romanogermànic durant l'època tardana de la Era Moderna.

Tal com el seu nom indica, les principals ciutats d'aquest Estat eren Brunswick (Braunschweig en alemany) i Luneburg. El primer monarca anglès de la Casa de Hannover, Jordi I de la Gran Bretanya era duc de Brunswick-Luneburg i Príncep elector del Sacre Imperi Romanogermànic, igual que tots els seus successors fins a l'abolició de dita Imperi en 1806, per mà de Napoleó Bonapart.

Ducat de Brunswick-Luneburg

L'Estat va emergir de l'herència del primer Estat Saxònia d'Enric el Lleó per les acaballes de el s. XII. Enric va ser desposseït del seu títol de Duc de Saxònia per l'Emperador, però va retenir alguns títols saxons menors, com el de Brunswick i el de Luneburg, que a la seua mort van passar a les seues descendents.

El primer va ser Otó el Xiquet, Duc de Brunswick-Luneburg, qui va exercir la seua regència des de 1235. Després de 1267 el ducat va ser dividit en dos Estats parcials, com la línia de Lüneburg la de Wolfenbüttel (el qual més tard va tornar a subdividir-se). Tots aquests estats, no obstant això, estaven regits per membres de la dinastia dels Welf (descendents d'Enric el Lleó) i mantenien estretes relacions entre si. Amb el temps, els centres de poder passaren de Brunswick i Luneburg a Celle i Wolfenbüttel.

Mentre que en total existien com una dotzena de subdivisions dins del que anara l'Estat de Brunswick-Luneburg, alguns d'elles eren només de caràcter dinàstic, i no estaven reconeguts com Estats de l'Imperi. En el Reichstag de 1792, només les següents quatre subdivisions de Brunswick-Lüneburg estaven representades:

• Calemberg
• Grubenhagen
• Luneburg-Celle
• Wolfenbüttel

Per a 1705, solament dos ducs de Brunswick-Luneburg seguien governant els seus estats: un regent en Calemberg, Celle, i altres estats; i l'altre governant Wolfenbüttel. Coincidentment, en 1701, Jordi I d'Anglaterra, duc de Brunswick-Luneburg, s'introduí en la línia de successió al Tron Britànic, confirmat més tard en 1707 per el Acta d'Unió. Així el rei Jordi creà una Unió personal de les dues corones el 20 d'octubre de 1714. Després de la dissolució del Sacre Imperi Romà Germànic en 1806, Calemberg-Celle i les seues possessions foren integrades per el Congrés de Viena al recentment creat Estat de Regne de Hannover. Wolfenbüttel, per la seua banda, va continuar existint sota el nom de Ducat de Brunswick.