Càl·lies de Calcis

Càl·lies de Calcis（Callias, Καλλίας) fou tirà de Calcis. Va succeir en la tirania al seu pare Mnesarc, juntament amb el seu germà Tauròstenes (Taurosthenes).

Es va aliar a Filip II de Macedònia del que volia ajut contra Plutarc, tirà d'Erètria, i realment per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea. Per això políticament va llençar una Lliga Eubea, amb un congres general d'Eubea amb seu a Calcis.

Plutarc va demanar ajut a Atenes i, tot i l'oposició de Demòstenes, es va enviar a l'illa un exèrcit dirigit per Foció, que va derrotar a Càl·lies a Tamines (Tamynae) el 350 aC.

Càl·lies va anar a la cort macedònia però durant la seva estància va ofendre en algun moment al rei Filip, i es va haver de retirar a Tebes. Esperava guanyar el favor tebà però també va acabar malament. Llavors, per por d'un atac tebà i macedoni a Calcis, va canviar les seves aliances i va demanar ajut a Atenes, on Demòstenes es va mostrar favorable. Atenes va reconèixer la independència de Calcis i va transferir a aquesta ciutat-estat les contribucions anyals (συντάξεις) que pagava Oreos a Atenes, i va rebre promeses d'assistència en homes i diners d' Acaia, Megara, i de ciutats d'Eubea (343 aC) mentre Filip preparava el seu assalt a Ambràcia (promeses que mai es van fer efectives).

Èsquines va atribuir el suport de Demòstenes a Càl·lies a un suborn, però això es dubtós, ja que es lògic que Demòstenes volgués un estat fort (l'illa d'Eubea unida) entre Atenes i Macedònia.

El 341 aC Foció va derrotar els promacedonis de l'illa a Erètria (Cleitarc) i a Oreos (Filístides) i Càl·lies va assolir l'hegemonia de l'illa. Va viure al menys fins el 330 aC, quan Demòstenes proposava donar a Càl·lies i al seu germà Tauròstenes, la ciutadania atenenca.

Referència

• Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.