Càrrega de Planck

En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com <math>q_P</math>, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals. És la unitat de càrrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La càrrega de Planck es defineix com:

<math>q_P = \sqrt{4 \pi\epsilon_0 \hbar c} = \sqrt{2 c h \epsilon_0} = \frac{e}{\sqrt{\alpha}}</math>

on :

<math> c \ </math> és la velocitat de la llum al buit,

<math> h \ </math> és la constant de Planck,

<math> \hbar \equiv \frac{h}{2 \pi} \ </math> és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac,

<math> \epsilon_0 \ </math> és la permitivitat del buit

<math> e \ </math> és la càrrega elèctrica elemental

<math> \alpha \ </math> = (137,03599911)⁻¹ és la constant d'estructura fina.

El seu valor expressat en unitats del SI és:

<math> q_P \ </math> = 1,8755459 × 10 ⁻¹⁸ C.

La càrrega de Planck és unes 11,706 vegades més gran que la càrrega elemental, la càrrega d'un electró.