Càstul Ferrer i Torralbas
Càstul Ferrer i Torralbas (Sitges, 1833 – Barcelona, 1913 va ser un comerciant i polític "indiano" que s'establí a Cuba.
Als tretze anys emigrà, com tants d'altres sitgetans de la seva època, a la "Perla del Carib" per a dedicar-s'hi al comerç. S'establí a Santiago de Cuba i començà treballant-hi en una empresa importadora de teixits, de la que n'acabaria esdevenint soci principal. Tornà a Catalunya el 1868, però desfeu el camí per la insurrecció cubana del 1868-1878. Organitzà la "Compañía de Guías" del general Latorre; ascendit a capità, entrà en campanya al 1869; a l'any següent s'integrà al Cos de Voluntaris de Cuba [1] i al 1878 va ser ascendit a coronel. Es dedicà a la política colonial: diputat provincial (1879), vice-president i president de la Diputació de Santiago de Cuba (1881 i 1891, respectivament), i president de la Junta del Port. Pels seus serveis militars contra les insurreccions a Cuba, Mèxic i Santo Domingo rebé diverses condecoracions.
Promogué la construcció del ferrocarril Santiago de Cuba-Baracoa i Guantánamo, i també va ser propietari i director d'explotacions agrícoles i mines de ferro. A l'any 1903 demanà a la nova administració cubana la delimitació de les seves mines "Josefina" i "Caridad".
El seu germà, Josep Ferrer i Torralbas (Sitges, 1848-1919), s'establí a Santiago de Cuba i es dedicà al negoci de les mines. De tornada a Catalunya, es va fer bastir una gran residència a Sitges i posà part dels capitals inicials de l'empresa "El Vichy Catalán".
Bibliografia
- Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amèrica Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992