Cárdenas
| Q17334923 | |||
|---|---|---|---|
| La Rioja | |||
| Província de La Rioja | |||
| Regió | Rioja Alta | ||
| Q1071 | |||
| Q190200 | 566 | ||
| Q22975498 | |||
| P281 | 26311 | ||
Cárdenas és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Economia
La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà, entre els cultius del qual destaquen la vinya i els cereals, que suposen la major part de la superfície de cultiu. L'escassa superfície de regadiu està majorment dedicada a la patata. El comercial i els serveis de Cárdenas són escassos, depenent de la proximitat de Nájera.
Geografia
El municipi s'organitza entorn de la vall del riu Cárdenas; que té fons pla i de 2 km d'amplària, i aquesta vorejat per diferents nivells de terrassa que s'aixequen des de la vall fins als pujols de la marge dreta del riu, amb una altitud aproximada de 650 msnm
Història
Apareix esmentat en el Vot de Fernán González "Omnes viles de rivo de Alesanco, el rivo de Cárdenas de vertice usque ad Naxeram". En 992 el rei de Pamplona i Aragó, Sanç II de Navarra Abarca, la seva esposa Urraca Fernández i el seu fill Garcia Sánchez el Tremolós, van oferir al Monestir de San Millán de la Cogolla el lloc de Cárdenas per l'ànima de l'infant Ramir que havia mort aquell mateix any.
El rei de Pamplana, Sanç IV de Navarra el de Peñalén en 1064, al mateix monestir i al seu abat Pedro, de la granja anomenada vila de Cardinis, que el seu antecessor Sanç II havia cedit a San Millán. Poc abans que Sanç IV fora assassinat pels seus germans Ramon i Ermesinda a Peñalén, va visitar el monestir al costat de la seva dona Placencia de Normandia i donà a San Miguel les viles de Cardinas Mayores i Menores (28 de febrer de 1076). El rei es titulava "Naiarensis Rex" i regnava a Pamplona, Alava i Nájera. Va ser vila reialenga i fins a la creació de la Província de Logronyo per Reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertànyer a la Província de Burgos. Cárdenas i Nájera es disputen el lloc de naixença d'Andrés Amutia de San Juan, escultor i autor del cor alt de Monestir de Santa María la Real de Nájera, del cor de San Benito el Real de Valladolid i del cor alt de la catedral de Santo Domingo de la Calzada.
Etimologia
En una butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Millán de la Cogolla ja apareixia nomenada Cardenas. A pesar que podria semblar conducta d'un color, se li atorga un valor fitotoponímic a partir de la forma cardinus des del llatí cardu, "card" [1]
Referències
- ↑ Ranz Yubero, José Antonio, José Ramón López de los Mozos (1º semestre 2002). «Topónimos riojanos del patrimonio emilianense en una bula de 1199. (Archivo de San Millán M. 41-52)» (en español). Berceo (142): pág. 65 a 76. ISSN 0210-8550.