Cècul
Segons la mitologia romana, Cècul fou un heroi, fill de Vulcà i de Preneste.
Fou abandonat per la seua mare vora el fogar d'un temple, on el van trobar unes donzelles. Aquestes el portaren a la família de la mare, que l'adoptà sense saber-ne l'origen. De gran va fundar al Laci una ciutat anomenada Preneste (l'actual Palestrina). Tenia el poder de passar a través del foc sense cremar-se.
Una mica diferent és el relat que Servi dona de la seva història, que diu que a la regió de Praeneste hi vivien dos germans "indigetes" (que representarien als lares i penates) que tenien una germana que fou prenyada per una espurna que havia saltat d'un foc davant el qual s'havia assegut. Va donar a llum a un fill que es va dir Cècul. Aquest noi va créixer i es va dedicar al bandidatge junt amb altres camarades i junts van fundar la ciutat de Praeneste. Una vegada fundada la ciutat Cècul fou declarat fill de Vulcà, però el poble de la comarca no va creure aquesta proclamació i va exigir un signe i llavors l'assemblea fou rodejada per una flama; la gent el va reconèixer com a fill de Vulcà i es va establir a la nova ciutat.
La llegenda recorda a la de Servi Tul·li en relació a Roma.