Cèl·lula de Hadley
La cèl·lula de Hadley és una cèl·lula de circulació tancada de l'atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals.
La circulació de Hadley està causada pel transport de calor des de les zones equatorials fins les latituds mitjanes, on la quantitat de radiació solar incident és, de mitjana, molt menor. Les cèl·lules de Hadley s'estenen des de l'Equador fins latituds d'uns 30º en ambdós hemisferis. Aquesta calor és transportada e un moviment cel·lular amb l'aire ascendint per convecció en les regions equatorials i desplaçant-se cap a les latituds superiors per les capes altes de l'atmosfera. L'ascens de l'aire calent en l'Equador està acompanyat per la formació sovintejada de tempestes convectives en l'anomenada zona de convergència intertropical.
L'efecte de la rotació de la Terra i la força de Coriolis impedeix una major extensió de la cèl·lula de Hadley.
Història
George Hadley, un advocat anglès del segle XVIII, estava interessat en esbrinar el motiu pel qual els vents alisis bufen en sentit oest en l'hemisferi nord, sense desviar-se cap el sud. No va ser fins l'any 1941 quan en el suec Carl-Gustaf Rossby va proposar un model de circulació general basat en tres cèl·lules convectives, entre elles la de Hadley.
Circulació de Hadley en altres planetes
Les atmosferes de Mart i Venus tenen cèl·lules de Hadley capaces de transportar la calor directament des de l'equador als pols. A Mart això passa per la feble atmosfera que l'envolta i a Venus per la baixa força de rotació i l'absència de forces de Coriolis.
Vegeu també
Enllaços externs
