César Dávila Andrade
César Dávila Andrade (Cuenca, 2 de novembre de 1919 - Caracas, 23 d'abril de 1967) fou un escriptor, crític i poeta equatorià, figura fonamental del conte[1] i la poesia [2] al seu país.
De personalitat complexa, l'escriptor va deixar una obra que, prenent temes que apareixen repetidament a la narrativa latinoamericana, com l'opossició entre l'home i la naturalesa, els va tractar d'una forma molt més fosca, més metafísica, sense detenir-se en les reminicències socials o individuals d'aquest xoc.
Malgrat aquesta disposició vers la literatura més hermètica o metafòrica, Dávila Andrade tampoc no va deixar de tractar temes de contingut polític o reivindicatiu. A la revista editada pel Grupo Madrugada, que va fundar amb Galo René Pérez, a més a més de les seves poesies també hi va publicar "anatemes estremecedors contra els blancs que van esclavitzar als indis d'Atahualpa"[3]
Molt jove encara, abans de fer els 50 anys d'edat, es va suïcidar cruentment a la casa del poeta veneçolà Juan Liscano.
Obres
- Espacio, me has vencido (poemes, 1946).
- Oda al arquitecto (poema, 1946).
- Canción a Teresita (poema, 1946).
- Catedral salvaje (poema, 1951).
- Abandonados en la tierra (contes, 1952).
- Trece relatos (1955).
- Arco de instantes (poema, 1959).
- Boletín y elegía de las mitas (poema, 1967).
- Poemas de amor (edició pòstuma, sense dada).
Referències
- ↑ Panorama del cuento ecuatoriano, pàg. 7.
- ↑ León Felipe el va definir com "el valor més alt dels nous i joves poetes sudamericans" (citat a Ecuador en el cuento, pàg. 107).
- ↑ Ecuador en el cuento, pàg. 107.
Bibliografia
Enllaços externs
- «INDICE DE ESCRITORES ECUATORIANOS». Ministerio de Relaciones Exteriores, Comercio e Integración (República del Ecuador). [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  |
Açò és un esborrany sobre Amèrica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |