Cònsol de Llevant

Els cònsols de Llevant (àrab bunzul, persa bunşul, turc konsolos) eren els representants dels estats estrangers a l'imperi Otomà i altres territoris musulmans (fins el 1453 a l'imperi Bizantí).

Els primers cònsols foren establerts pels estats mercantils italians als segles XII i XIII, i sovint foren coneguts com batlles (italià bailo). El primer cònsol fou enviat per Venècia a Egipte el 1238 amb l'encàrrec de protegir als seus nacionals i regular els conflictes entre comerciants.

Els genovesos van posar els seus territoris a Crimea, nominalment territori de sobirania de l'Horda d'Or, sota cònsols a partir del 1266

A partir del segle XIV i sobretot al XV quan l'Imperi Otomà va tenir una gran expansió, els ambaixadors occidentals a Constantinoble foren complementats amb cònsols a altres ciutats. El 1528 França va ser autoritzada a enviar un cònsol a Alexandria (Egipte), ja possessió otomana. Aquest dret es va estendre per tractat a altres ciutats el 1535; es van obrir consolats a la costa de Llevant; el 1557 un consolat francès es va obrir a Alep. Drets similars els va rebre Anglaterra el 1580, entre 1606 i 1615 l'emperador d'Alemanya, i en els anys següents Venècia, Països Baixos i Suècia. Rússia no va gaudir del dret fins el 1774.

El consolat va portar a unes capitulacions o convenis molt precisos sobre els drets del cònsols; la primera capitulació fou signada amb França el 1740 reflectint el que ja es feia de fet feia 200 anys. Els cònsols van adquirir llavors drets judicials civils i penals i progressivament van apartar als ciutadans estrangers de la jurisdicció otomana. Alguns turcs foren nomenats cònsols honoraris. Els primers cònsols otomans a l'estranger (inicialment anomenats shekbender, després konsolos) no foren nomenats fins el 1802 i durant unes dècades foren quasi tots grecs o llevantins.

Després del 1862 l'Imperi Otomà va procurar eliminar els drets consulars occidentals i progressivament es van abolir les capitulacions o els estats afectats hi van renunciar. Aquestos consolats van arribar a emetre segells de correus, coneguts com a segells de Llevant.

Bibliografia

• A. M. Candioti, Historia de la institución consular, Buenos Aires, 1925
• F. Rey, La protection diplomatique et consulaire dans les Echelles du Levant et de Barbarie, París, 1899
• N. Sousa, The capitulation regime of Turkey. Its history, origen and nature, Baltimore 1933
• Ahi Chahla, L'extinction des capitulations en Turquie et dans les régions arabes, París 1924