Comissions Obreres de Catalunya
Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.
Actualment (setembre de 2009), la Comissió Obrera Nacional de Catalunya compta amb més de 185.000 afiliats i afiliades i amb més de 25.000 delegats i delegades i és el primer sindicat de Catalunya.
Organització
La Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya s'organitza a partir de l'empresa, segons el sector de la producció a què pertanyen i segons el territori on realitzen l'activitat laboral. Per tant, l'estructura d'aquest sindicat és sectorial i territorial.
Estructura sectorial
L'estructura sectorial integra els treballadors i treballadores des del seu lloc de treball, atenent al ram a què pertanyin.
- Secció sindical d'empresa
- Sindicat de ram, comarcal o intercomarcal
- Federació de Catalunya de ram
- Federació estatal
En concret, a Catalunya, hi ha les federacions de ram següents:
- Activitats diverses
- Agroalimentària
- Indústria
- Serveis a la Ciutadania
- Serveis financers i administratius
- Construcció i Fusta
- Ensenyament
- Químiques, Tèxtil i Afins
- Sanitat
- Treballadors Autònoms Dependents
- Comerç, Hostaleria i Turisme
- Pensionistes i Jubilats
Òrgans de direcció
- Secretari general: Joan Carles Gallego Herrera[1]
- Secretària de Coordinació de Direcció i Relacions Institucionals: Ester Boixadera Baulenas
- Secretària de Comunicació i Imatge i Portaveu: Dolors Llobet i Maria
- Secretari d'Organització i Recursos: Xesús B. González López
- Secretària de Finances, Recursos i Serveis: Luisa Montes Pérez
- Secretari d'Acció Sindical i Política Sectorial: Simón Rosado Sánchez
- Secretària de Socioeconomia: Cristina Faciaben i Lacorte
- Secretària de Desenvolupament Territorial: Aurora Huerga Barquín
- Secretari de Formació Sindical i Cultura: Josep Maria Romero Velarde
- Secretària de la Dona: Rosa Bofill Benet
- Secretari de Negociació Col•lectiva: Juan Manuel Tapia Rubio
- Secretari de Mediació, Responsabilitat Social i Inspecció: José Cachinero Triviño
- Secretari de Salut Laboral: José Manuel Cuenca Moreno
- Secretària de Contractació i Subcontractació: Maria Marín Franconetti
- Secretari de Política Social: Jaume Sellés Santiveri
- Secretària d'Integració Social: Assun Franquesa Segura
- Secretari d'Immigració: Ghassan Saliba Zeghondi
- Responsable de Política Internacional: Ricard Bellera i Kirchhoff
- Vocal: Jordi Ribó i Flos
- Vocal: Tània Pérez Díaz
- Vocal: Blas Rodríguez Vega
- Vocal: María del Carmen Contreras Díaz
- Vocal: Miguel Gervilla Pozo
Estructura territorial
L'estructura territorial integra les treballadores i els treballadors atenent al criteri de la territorialitat del lloc de treball, de la manera que segueix:
- Unió local, en localitats grans i volum d'afiliació suficient.
- Unió comarcal.
- Unió intercomarcal és l'organització territorial que agrupa més d'una comarca.
Estructura confederal
L'estructura confederal és el conjunt de federacions de ram i d'organitzacions territorials que configuren, tots junts, la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, que alhora es confedera amb la resta de confederacions de nacionalitat o regió de l'Estat Espanyol, i les federacions estatals de rams, en la Confederació Sindical de Comissions Obreres.
La Confederació estatal, alhora, està afiliada a la Confederació Europea de Sindicats (CES).
Congressos
1r, 12-15 de maig de 1978
2n, 20-22 de juny de 1980
3r, 9-11 de març de 1984
4t, 29-31 d'octubre i 1 de novembre de 1987
5è, 14-16 de novembre de 1991
6è, 18-20 de desembre de 1995
7è, 4-6 d'abril de 2000
8è, 30-31 de març i 1 d'abril de 2004
9è, 3-4 de desembre de 2008
Història
El 20 de novembre de 1964, durant la dictadura feixista del general Francisco Franco, es va constituir la primera Comissió Obrera de Catalunya. A l’Església de Sant Medir de Barcelona va néixer Comissions Obreres de Catalunya en una assemblea en què van participar uns 300 treballadors de diversos sectors productius. Aquesta trobada es va produir després de diverses reunions preparatòries per les moltes dificultats que comportava en plena dictadura. La "Comisión Obrera", el full informatiu de la Comissió Obrera Central de Barcelona, anunciava i explicava en el seu número 1, del gener de 1965, el naixement de les Comissions Obreres.
Pocs mesos després, el febrer del 1965, Comissions Obreres concentrava a la Plaça d’Antonio López de Barcelona unes 15.000 persones que es van manifestar per la Via Laietana. Aquesta era la primera manifestació massiva que es produïa des de l’any 1951, quan va tenir lloc la històrica protesta contra la pujada de tarifes dels tramvies de Barcelona.
L’any 1967, el Tribunal Suprem va declarar il•legals les Comissions Obreres perquè es considerava una organització filial al Partit Comunista d'Espanya (PCE). La consegüent repressió va debilitar l’organització.
Al principi dels anys 70 l’activitat de Comissions Obreres va créixer de forma important. L’organització va participar de manera intensa en les protestes contra el procés de Burgos contra activistes d’ETA, en la constitució de l’Assemblea de Catalunya, i en la celebració del Primer de Maig de l’any 1973 a Sant Cugat.
La Dictadura de Franco va trobar una forta resposta solidària sense precedents en la història del moviment obrer. Els conflictes laborals es succeïen a les grans empreses com Motor Ibèrica, Philips Miniwatt, Cipalsa, Roca i la Tèrmica del Besòs, on va perdre la vida l’obrer Manuel Fernández Màrquez, i a Seat, on una càrrega policial va acabar amb la vida del treballador Antonio Ruiz Villalba.
El 20 de novembre de l’any 1975, en produir-se la mort de Franco, hi va haver un gran nombre de protestes laborals i socials. A les eleccions de representants sindicals, encara impulsades pel Sindicat vertical, ja van guanyar els autèntics representants dels treballadors i això va fer que Comissions Obreres de Catalunya es comencés a plantejar la destrucció del sindicalisme vertical. De tota manera, la reconstrucció de la UGT, la consolidació de la Unió Sindical Obrera (USO) i el ressorgiment del la CNT van fer inviable aconseguir un sindicat unitari.
A la primavera de l’any 1977 es va legalitzar Comissions Obreres, que va passar de ser un moviment socio-polític a ser un sindicat amb acció defensiva, sobretot per la profunda crisi econòmica que es vivia en aquells moments. L'adaptació al nou context social i polític no va ser gens fàcil, però el decisiu paper jugat per Comissions Obreres en les lluites socials a Catalunya durant més de 12 anys li van permetre a Comissions Obreres de Catalunya convertir-se en la primera força sindical de Catalunya.
La capacitat d'actuació de Comissions Obreres de Catalunya en la defensa dels interessos dels treballadors durant les darreres tres dècades s'ha vist demostrada en el cas de mobilitzacions tan importants com la vaga general del 20 de juny del 1985 en favor de les pensions, la del 14 de desembre de 1988 contra el Pla d’Ocupació Juvenil i en favor d’un gir social, la vaga general del 28 de maig de 1992 en contra del decret del Govern central que reduïa d’una manera important la protecció social a Espanya, la del 27 de gener del 1994 contra la Reforma Laboral del Govern del PSOE i finalment la més recent, la del 20 de juny del 2002 contra la Reforma Laboral del Govern del PP.
Vegeu també
Referències
- ↑ «El único candidato a liderar CCOO logra el 58% de los votos» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El Pais, {{#invoke:data|data_format|5/12/2008|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Enllaços externs
- Comissions Obreres de Catalunya
- Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya
- Comissions Obreres del Baix Llobregat
- Comissions Obreres Vallès Oriental - Maresme
- Història de la Federació Tèxtil de Comissions Obreres de Catalunya (1960-1981)
- Agrupació de Presons de Comissions Obreres de Catalunya
| ||||||||||||||||||||