Cadira romana

Les cadires romanes per persones de rang podien constituir peces d'especial bellesa i símbol de poder. La més important era la cadira curul, pel més alts magistrats. La seguia la bisellium (doble cadira), l'ús de la qual era concedit a personatges notables; per ser traslladat assegut la cadira usada era la cadira gestatòria o fertòria.

Els autors antics esmenten algunes altres cadires que portaven el nom segons el propòsit pel que estaven fetes: sellae balneares, sellae tonsoriae, sellae obstetriciae, sellae familiaricae v. pertusae, i altres. Varró i Fest han conservat la paraula seliquastrum, les antigues les classifiquen junt amb les sedes, sedile, solium, i sellae, i les modernes les anomena sedilia antiqui generis.

Les cadires d'ús ordinari eren de gran varietat, mostrant la varietat de gustos; han estat descobertes en excavacions o apareixen en antigues pintures (frescos). Algunes es conserven a museus italians.

Una altre tipus de cadira eren les dels cavalls (sellae eqüestres).