Vés al contingut

Càller

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Cagliari)
Càller
Cagliari
Bandera de Càller Escut de Càller
(En detall) (En detall)
Localització
Càller està situat en Itàlia
Càller
Càller
Localització de Càller a Itàlia
Panorama de Càller
Panorama de Càller
Panorama de Càller
Estat
• Regió
• Província 		Itàlia Itàlia
Bandera de Sardenya Sardenya
Càller
Gentilici callerès, calleresa
Superfície 85,45 km²
Altitud 6 msnm
Població (2006)
  • Densitat 		159.312 hab.
1.864,39 hab/km²
Coordenades 39° 13′ N, 9° 7′ E / 39.217°N,9.117°E / 39.217; 9.117{{#coordinates:39 | 13 | N | 9 | 7 | E | type:city(159312)_region:IT | | | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Codi postal 09100
Codi ISTAT 092009
Web
Pàgina de l'Ajuntament

Càller (en sard Casteddu de Callaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la província de Càller. Té uns 160.000 habitants (425.000 habitants , incloent l'àrea metropolitana). És a la regió de Campidano di Cagliari. Limita amb els municipis d'Assemini, Capoterra, Elmas, Monserrato, Quartu Sant'Elena, Quartucciu, Selargius, i Sestu.

Situació

Fitxer:Collage Cagliari.jpg
Vistes de Càller

Està situada a la desembocadura del riu Mannu. Té una universitat, fundada el 1606 i restaurada el 1764, amb una biblioteca universitària del segle XIV (que conserva els llibres del bibliòfil Montserrat Rosselló). És seu arquebisbal amb una catedral gòtica restaurada al segle XVII. Conserva el mausoleu barroc del rei Martí el Jove mort a Sardenya el 1409. A la casa de la vila es conserva el Tríptic del Consellers, una taula de Pere Cavaro del segle XVI. Està documentada la presencia de la impremta des del 1493, amb impremta fixa el 1566 dirigida per Nicolau Canyelles. S'hi van imprimir llibres en català fins el 1850 ja que la llengua catalana hi fou oficial fins al segle XVII i era compresa i parlada per molta gent des el segle XIV fins al XVIII. L'escut de la ciutat fins el 1766 estava format per les barres catalanes. La moneda calleresa es va fabricar a la ciutat fins el 1821.

Demografia

<timeline> Colors= 

id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:250000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData= 

bar:1861 text:1861
bar:1871 text:1871
bar:1881 text:1881
bar:1901 text:1901
bar:1911 text:1911
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001

PlotData= 

color:barra width:20 align:left

bar:1861 from:0 till: 37243
bar:1871 from:0 till: 37135
bar:1881 from:0 till: 43472
bar:1901 from:0 till: 61678
bar:1911 from:0 till: 70132
bar:1921 from:0 till: 73024
bar:1931 from:0 till: 92689
bar:1936 from:0 till: 97996
bar:1951 from:0 till: 130511
bar:1961 from:0 till: 173540
bar:1971 from:0 till: 211377
bar:1981 from:0 till: 219648
bar:1991 from:0 till: 204237
bar:2001 from:0 till: 164249

PlotData= 

bar:1861 at: 37243 fontsize:S text: 37.243 shift:(-8,5)
bar:1871 at: 37135 fontsize:S text: 37.135 shift:(-10,5)
bar:1881 at: 43472 fontsize:S text: 43.472 shift:(-10,5)
bar:1901 at: 61678 fontsize:S text: 61.678 shift:(-10,5)
bar:1911 at: 70132 fontsize:S text: 70.132 shift:(-10,5)
bar:1921 at: 73024 fontsize:S text: 73.024 shift:(-10,5)
bar:1931 at: 92689 fontsize:S text: 92.689 shift:(-10,5)
bar:1936 at: 97996 fontsize:S text: 97.996 shift:(-10,5)
bar:1951 at: 130511 fontsize:S text: 130.511 shift:(-10,5)
bar:1961 at: 173540 fontsize:S text: 173.540 shift:(-10,5)
bar:1971 at: 211377 fontsize:S text: 211.377 shift:(-10,5)
bar:1981 at: 219648 fontsize:S text: 219.648 shift:(-10,5)
bar:1991 at: 204237 fontsize:S text: 204.237 shift:(-10,5)
bar:2001 at: 164249 fontsize:S text: 164.249 shift:(-10,5)

TextData= 

fontsize:S pos:(20,20)
text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia

</timeline>

Història

Fitxer:Cagliari rathaus .jpg
Ajuntament de Càller
Fitxer:Cagliari Cupole.jpg
Església de Sant'Anna (barroc piemontès) i San Michele (barroc espanyol)
Fitxer:Cagliari16.jpg
Bastione de Saint Remy
Fitxer:Stemma del Comune di Cagliari-Corona d'Aragona.svg
Escut de Càller (1493-1776)

Antigament es va dir Caralis i era la ciutat més gran de l'illa de Sardínia, situada a la costa sud, al golf Sinus Caralitanus. Se la suposa fundada pels fenicis o cartaginesos vers el segle VII aC. No se l'esmenta durant la conquesta romana de l'illa (238 aC), però a la Segona Guerra Púnica fou quarter general del pretor T. Manlius, des d'on va portar les operacions contra els cartaginesos; també apareix com la principal base naval romana a l'illa i residència del pretor. Florus li dóna el títol de capital de Sardínia i diu que fou ocupada i castigada per Graccus, però Livi diu que les ciutats de l'illa foren lleials a Roma i que la revolta només va afectar a les tribus de les muntanyes.

A la guerra entre Cèsar i Pompeu foren els primers a declarar-se per Cèsar i les altres ciutats de l'illa la van seguir amb poques excepcions. Cèsar s'hi va parar amb la seva flota al tornar de l'Àfrica. Uns anys després l'illa va caure en mans de Menas, el lloctinent de Sext Pompeu, i Caralis fou l'única ciutat que se li va resistir, però fou ocupada després d'un setge no massa llarg.

Durant tot l'imperi va continuar com a capital de l'illa. La ciutat mai va ser colònia però els habitants van obtenir els drets de ciutadania.

A la meitat del segle V va caure en mans dels vàndals com la resta de l'illa (455) i els bisbes africans que no acceptaven l'arrianisme s'hi van refugiar.

De l'època romana es conserven l'amfiteatre i un aqüeducte a més d'altres restes menors. També hi ha antigues cisternes i les runes d'un temple circular, i molts sepulcres que probablement van ser la necròpoli.

Va passar a domini bizantí el 633. Amb l'hegemonia dels musulmans al Mediterrani es va constituir a Caralis un govern local nominalment dependent de Bizanci i de fet independent al front del qual hi ha Gialeto (687-722). Des del 720 al 880 la regió fou objecte dels repetits atacs sarraïns. El govern autònom es va expandir cap al interior i amb les terres de part de l'illa va formar el jutjat de Càller que va tenir la seva capital a S. Igia, prop dels pantans del mateix nom.

Donada Sardenya pel Papa a la Corona d'Aragó el 1297, la Conquesta de Sardenya va començar el 1323[1] i el 19 de juny de 1324, després de la caiguda de Càller es signa la capitulació, segons la qual la República de Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya. fou assetjada pels catalans i el castell ocupat el 1326 i es va introduir l'administració catalana. El governador català de Càller era al mateix temps governador de tota l'illa fins que el 1354 es va repartir el comandament amb el de Logudor.

Fitxer:Cattedraleca41.jpg
Capella de la Santa Espina a la Catedral de Càller. Aquesta capella, fou edificada cap al 1328, poc després de l'ocupació catalana, i és un exemple notable del gòtic català de Sardenya
Fitxer:MausoleoMartinoII.jpg
El mausoleu de Martí el Jove a l'interior de la catedral

Càller va patir 10 epidèmies entre 1348 i 1688 i un incendi que en destruí un terç el 1388. La ciutat fou assetjada sense èxit pels jutges d'Arborea el 1375, ja que la flota catalana va arribar a temps. El 1355 s'hi van celebrar les corts insulars, cosa que es va repetir el 1421 i 1481. Els jueus, establerts a Càller el segle XIII, en foren expulsats el 1492. El port de Càller fou la base per l'expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim (1435) i de Carles V (1535). També el grup dels sards dirigits que van anar a la batalla de Lepant el 1571.

Al segle XVI es va disputar amb Sàsser la primacia de l'illa. Fou residencia dels lloctinents a virreis catalans que havien substituït als antics governadors.

A la guerra de Successió Càller fou partidària de Felip V, però la flota anglesa la va bombardejar i va passar al bàndol austriacista. El 1713 l'illa fou entregada a l'Imperi Austríac pel tractat d'Utrecht. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedició que va assetjar i conquerir la ciutat el 1717, tot i la heroica defensa del coronel català Jaume Carreres. Pel Tractat de Londres de 1718 l'illa fou transferida a Savoia que va agafar el nom de Regne de Sardenya el 1720. Els virreis savoians van residir a Càller.

Un intent de desembarcament francès dirigit per l'almirall Truguet el 28 de febrer de 1793 (que va desembarcar a Quartu), fou rebutjat per les milícies locals dirigides pel comandant Girolamo Pitzolo, en una batalla a la plana de S. Bartolomeo. Els sards van demanar participació al govern del regne però no es va concedir i va esclatar una revolta. Els piemontesos foren apressats el 7 de maig de 1794 i expulsats en un vaixell de l'illa. El govern de Torí va enviar un nou virrei, el marquès de Vivalda i finalment va accedir a nomenar a Girolamo Pitzolo, l'heroi de la revolta, com a governador general del rei. No li va durar la popularitat i fou mort en uns avalots populars

Quant el Piemont fou ocupat i el rei es va rendir el 8 de desembre de 1798, representants de l'estament de Càller van oferir-li es trasllat de la cort savoiana a Càller que es va efectuar el 3 de març de 1799.

El 1814 el rei va tornar al continent i va deixar com a virrei a Carlo Felice i després va abdicar. Els anys següents la gana va fer estralls a la ciutat especialment el 1812. El 20 de maig de 1814 el rei de Savoia va poder retornar a Torí.

El 1847 el consell general de Càller va demanar al rei d'incloure als sards dins la unió italiana i tenir els mateixos drets que els italians. A conseqüència d'aquest moviments polítics que encara no van portar a la unitat italiana, es van abolir el virregnat i la secretaria d'estat i guerra. El 1861 els Savoia foren reis d'Itàlia. Llavors es va obrir el debat sobre l'eliminació de les muralles de les que nomes van restar les de Castello. La ciutat fou reestructurada sota la direcció del arquitecte Gaetano Cima.

L'alcalde Ottone Bacaredda, va fer importants obres públiques i va canviar la fesomia de la ciutat al final del segle XIX i les dues primeres dècades del XX. Durant el període feixista també va ser objecte d'una remodelació important.

El 1943 va patir bombardejos aeris dels aliats per la seva posició de port i aeroport estratègic. El 1949 va esdevenir capital de la regió autònoma de Sardenya.

Monuments i llocs d'interès

Fitxer:Cagliari panorama.jpg
Vista panoràmica de Caller.

Esglésies

Fitxer:Cattedrale di Cagliari-corretta.JPG
Catedral
Fitxer:PalazzoRegio3.jpg
Palau reial

Esglèsies mès importants de Caller :

  • Catedral de Caller
  • Nostra Signora di Bonaria
  • Sant'Anna
  • San Michele
  • San Saturnino
  • Sant'Agostino
  • Santa Croce
  • Sant'Efisio
  • Della Purissima
  • Santa Maria del Monte
  • San Domenico
  • San Pietro de pescadors
  • San Francesco da Paola
  • San Giacomo
  • Santo Sepolcro
  • Sant'Eulalia

Palau i museus

  • Palau Reial
  • Palau Cìvic
  • Museu Arqueològic Nacional "Cittadella dei Musei"

Places

  • Plaça del Carmine
  • Plaça Yenne
  • Plaça Matteotti
  • Plaça Palazzo

Altres llocs d'interés

Fitxer:Cagliari Roman Amphitheatre 2003.jpg
Amfiteatre romà.
  • Amfiteatre romà
  • Necròpolis punica de Tuvixeddu
  • Pinacoteca nacional
  • Galeria municipal d'Art
  • Orto Botanico (Jardì botànic)
  • Bastione de Saint Remy
  • Torre de l'Elefant
  • Torre de Sant Pancraç

Administració

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1994-2001 Mariano Delogu Centre-Dreta
2001-2011 Emilio Floris Centre-Dreta
2011- Massimo Zedda Centre-Esquerra

Personatges il·lustres

Galeria fotogràfica

Referències

  1. ↑ Iglesias: Le fortificazione medievali (en italià i anglès). Scuola Sarda Seditrice, 2009. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càller
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Càller&oldid=47642»