Caius Parellada i Cardellach

Plantilla:Metacaixa d'avís[[Categoria:Articles no neutrals des Plantilla:Deod']] Caius Parellada i Cardellach va néixer el 13 d'octubre del 1911 en el si d'una família burgesa de Barcelona. El seu pare era advocat, i per part de mare els seus avantpassats havien estat notaris i juristes de Terrassa.

Biografia

Va estudiar, de petit, a les escoles Montessori i Blanquerna, i el batxillerat al col·legi de La Salle Bonanova. De totes les escoles, mestres i ensenyaments en servà un bon record, d'admiració i simpatia, tant pels hermanos com pels professors que va tenir; també pels companys, així com de la formació i de les matèries que en va rebre.

Essent encara un nen, en temps de la presidència d'E. Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya, el seu pare va ser nomenat diputat per Vilafranca, i va poder assistir a actes polítics i assemblees que li despertaren l'interès per la realitat política d'aquell temps, tant de la catalana i europea com de l'espanyola i internacional.

Ja des d'aquell temps i per iniciativa pròpia, llegia els diaris per tal de seguir els esdeveniments de l'època, i començà la seva afecció per la lectura i per adquirir llibres.

Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i va exercir durant uns quants anys d'advocat en un prestigiós despatx de la ciutat. En aprovar oposicions a l'Ajuntament, va treballar-hi fins a la jubilació.

Durant tota la seva vida va gaudir treballant en la recerca històrica, també llegint i estudiant els autors clàssics catalans: literatura, poesia i història. Alhora va estudiar música, solfeig i piano -fou alumne de la que va ser prestigiosa pianista internacional Blanca Selva- i ell mateix compongué música i poesia (amb alguna obra publicada i altres d'inèdites).

De jove, a través de familiars i amics més grans que ell -com el Sr. Enric Mitjana de las Doblas-, se sentí motivat per la temàtica colombina, influenciat pels treballs i les publicacions del distingit professor i historiador peruà Dr. Luis Ulloa des de París i les seves conferències a Barcelona; s'hi va afeccionar, i va aprofundir-hi i aportà noves dades (des del punt de vista jurídic) sobre la documentació colombina. Fou soci co-fundador del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, a partir de la publicació del seu primer llibre d'assaig sobre el tema: "Colom venç Colombo. La vera naturalesa catalana del descobridor del Nou Món" (Aleu&Domingo, Barcelona 1987).

Els seus dos primers llibres sobre l'origen català del descobridor del Nou Món han refermat les proves irrefutables sobre l'autèntica nacionalitat del descobridor (el seu llenguatge, les seves relacions, la seves cartes amb l'administració catalana i amb els reis, etc.). Seguidor d'Ulloa i investigador a l'Arxiu Reial de Barcelona (mal anomenat ACA), escriu el 1985 que al dirigir-se Colom als Reis Catòlics com els meus senyors naturals reconeix que era súbdit seu. No era una expressió normal, i l'antecedent més proper es troba en un discurs del rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà de 1406.

A Colom venç Colombo, Parellada destrià clarament les figures de Cristòfor Colom i Cristoforo Colombo, demostrant que no podien ser la mateixa persona.

A Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible demostra clarament la vinculació de Colom amb Catalunya.

A Corona d'Aragó, denominació impròpia de l'estat Català medieval ,, referent a la formació i evolució de la monarquia catalana, palesa l'equívoc històric derivat de la utilització reiterada del nom "Corona d'Aragó" per a designar -després del la Guerra de Successió i a partir del segle XVIII- la realitat política i la història de l'estat català medieval, desdibuixant-les i esborrant-les, fins a assolir la confusió que encara perdura entre els mateixos historiadors i que és utilitzada políticament -a gratcient o a la insabuda-. Demostra a bastament que la nomenclatura Corona d'Aragó per a designar l'Arxiu Reial de Barcelona (el vulgarment mal anomenat Arxiu de la Corona d'Aragó actual), va ser imposada a partir de 1714 (després de la Guerra de Successió, amb l'adveniment de la monarquia borbònica), i que en tota Europa s'usaven les expressions totam nationenm cathalanorum, regnum Cathalonie, i fins i tot el rei Ferran II distingia els habitants dels seus regnes entre ...tam catalanorum quam castellanorum. També que tota la Cancelleria Reial era la catalana, que els reis usaven per autoanomenar-se la numeració catalana, i que en Ramon Berenguer obtingué el Regne d'Aragó doblement, primer per donació del rei Ramir i després per donació de les tres ordes militars (el 16 d'Octubre de 1140 amb l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i amb l'Orde de l'Hospital, i en novembre del 1143 amb el Temple), que eren les autèntiques hereves del rei Alfons.

Caius Parellada en voler posar pau a la baralla dintre del si del C.E.C., va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: "no hem de deixar que la iniciativa forastera s'apoderi d'allò que és nostre..." és a dir "que en parlin bé o malament, però que en parlin.."

Obres

• Colom venç Colombo, Vera Naturalesa Catalana Del Descubridor Del Nou Món. Barna 1987 Aleu & Domingo.DL B. 24717-1985
• Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible, Barcelona, 1992, ISBN 84-7279-494-6
• La Monarquia catalana medieval:el regne de Catalunya:(el Principat i els regnes), Barcelona :[l'autor], 1999
• Corona d'Aragó, denominació impròpia de l'estat Català medieval, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2002, ISBN 978-84-232-0654-4

Vegeu també

• Catalanitat de Cristòfor Colom

Enllaços externs

• Article de la Gran Enciclopèdia Catalana sobre la catalanitat de Colom
• Centre d'Estudis Colombins
• Article del New York Times sobre les probes d'ADN per a descobrir l'origen de Colom i gràfic dels posibles origens, escrit per Amy Harmon, guanyadora del premi Pulitzar per aquest article.