Calàbria grossa
_in_the_Morro_Bay.jpg)
La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.[1]
Morfologia
- Fa entre 61 i 100 cm de llargària.
- Envergadura alar de 122-152 cm.
- El seu pes mitjà és de 4,1 kg.
- A l'estiu té el cap fosc.
- Bec gruixut i recte.
- El dors és quadriculat de blanc sobre fons negre.
Distribució geogràfica
Cria a Grenlàndia, Islàndia, Escòcia i Nord-Amèrica. Hiverna al nord-oest d'Àfrica, al sud d'Europa i als Estats Units. Als Països Catalans és una hivernant molt rara i irregular, tot i que en els darrers hiverns ha esdevingut més freqüent en àrees com el Delta de l'Ebre i el tram de costa de les comarques del Barcelonès i del Maresme. A la resta d'àrees litorals n'és molt rara.
Costums
És exclusivament marina.
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 14. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- Estudi de la població de calàbries grosses al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de calàbries grosses en llur hàbitat natural. (anglès)
- Segells amb imatges de calàbries grosses. (anglès)
- Reproducció i distribució d'aquesta espècie. (anglès)
- Descripció i comportament social d'aquesta espècie d'ocell. (anglès)
- Biometria d'aquesta espècie. (anglès)
- Estudi de la població nord-americana d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
- Estudi de la població d'aquesta au a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant de la calàbria grossa. (anglès)
- Identificació i dieta d'aquesta au. (francès)
- BirdLife International (2004). Calàbria grossa. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 23 de maig del 2008 (anglès).
