Califat
El terme califat, "domini del califa" (successor) (a partir de l'àrab خلافة o khilāfa, en turc: Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'umma (comunitat) musulmana. En teoria, es tracta d'una república constitucional aristocràtica[1] (sent la constitució la constitució de Medina), el que significa que el cap de l'estat, el califa, així com altres funcionaris, són representants del poble i de l'islam i han de governar d'acord a la llei constitucional i religiosa, o xaria. En els seus primers temps, tenia elements compartits amb una democràcia directa.
Va ser inicialment liderat pels deixebles de Mahoma com una continuació del sistema religiós establert pel profeta, conegut com 'Califatos de Rashidun'. Un "califat" és també un estat que implementa aquest tipus de sistema polític.
Califats de l'islam
Van sorgir o es van crear els següents califats, fins a la seva abolició el 1924.
- Quatre Califes Ortodoxos (632-661). Escollits per la comunitat. Únic califat reconegut per sunnites i xiïtes.
- Califat Omeia (661-756). Primer califat hereditari d'orientació sunnita. La seva capital va ser Damasc.
- Califat Abbàssida (756-1258). D'orientació sunnita. La seva capital va ser Kufa (756-762), després Bagdad (762-1258) i finalment El Caire (1258-1517).
- Califat fatimita (909-1171). D'orientació xiïta. Els seus capitals van ser Kairuan (909-973) i El Caire (973-1171).
- Califat Omeya de Còrdova (929-1031). D'orientació sunnita.
- Califat Otomà (1517-1924). D'orientació sunnita. Els seus capitals van ser Edirne i Istanbul (1453-1924). Turquia va abolir el califat en la reforma constitucional de 1926.
A més, l'Imperi almohade (1145-1269), amb capital a Marràqueix, encara que no va ser oficialment un califat ni el seu governant va usar el títol de califa, sí va fer ús d'un tractament habitualment associat al califa: el de príncep dels creients (després heretat pel sultà del Marroc, fins a l'actualitat).
D'altra banda, Husayn ibn Ali, xerif de la Meca, després de la caiguda de l'Imperi Otomà i enmig dels debats que recorrien el món islàmic sobre la recuperació del recent abolit califat, va utilitzar durant uns anys, fins a la seva mort, el títol de califa. El califa era també la màxima autoritat de l'Imperi Islàmic.
Referències
- ↑ Lecker, Michael (2008), "The ‘Constitution of Medina’: Muhammad's First Legal Document", Journal of Islamic Studies 19 (2): 251–253, DOI 10.1093/jis/etn021
Bibliografia
- Crone, Patricia & Hinds, Martin (1986), God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam, Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-32185-3
- Donner, Fred McGraw (1981), The Early Islamic Conquests, Princeton, N.J: Princeton University Press, ISBN 978-0-691-05327-1, <http://hdl.handle.net/2027/heb.00877>
- Wright, Lawrence (2007), The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11, Londres: Vintage, ISBN 978-1-4000-3084-2