Vés al contingut

Califat de Narbona

De Viki.cat
Nom oficial
Nom complet
Durada?

Informació
CapitalNarbona
Idioma oficialÀrab, llatí vulgar, got
ReligióIslam, cristianisme
Període històric
Conquesta de Narbona pels omeies719
Política
Forma de governNo especificat

El Califat de Narbona o Septimània musulmana fou el territori de la Septimània sota domini musulmà entre els anys 719 i 759. Administrada des de Narbona (anomenada Arbūnah en àrab), constituí l'extensió més septentrional del poder omeia a la Gàl·lia i serví de base per a diverses expedicions militars cap a Aquitània i el regne dels francs. 【1-936fcf】【2-bad49b】

La regió depenia inicialment dels valís d'Al-Àndalus, que governaven en nom del Califat Omeia de Damasc. Després de la caiguda dels omeies orientals l'any 750, el territori continuà sota les autoritats andalusines fins a la seva incorporació al regne franc de Pipí el Breu. 【3-bedebf】【2-bad49b】

Història

La conquesta de Narbona

Després de completar la conquesta de la major part del regne visigot d'Hispània, els exèrcits musulmans travessaren els Pirineus. L'any 719 el valí d'Al-Àndalus, al-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, inicià la invasió de la Septimània visigòtica. La ciutat de Narbona caigué l'any 720 i es convertí en la capital administrativa de la regió. 【1-936fcf】【3-bedebf】【2-bad49b】

Els nous governants conservaren part de l'aristocràcia visigòtica local i utilitzaren la ciutat com a base per a noves operacions militars cap al nord. 【3-bedebf】【2-bad49b】

Expansió a la Gàl·lia

Des de Narbona, els exèrcits andalusins avançaren cap a Aquitània. El 721 assetjaren Tolosa, però foren derrotats pel duc Eudes d'Aquitània a la batalla de Tolosa. El mateix al-Samh hi resultà ferit mortalment. 【1-936fcf】【3-bedebf】

Malgrat aquesta derrota, els musulmans conservaren la Septimània i continuaren efectuant incursions a la Gàl·lia meridional durant les dècades següents. Entre altres ciutats, ocuparen temporalment Carcassona i diverses places de la vall del Roine. 【4-dbe62f】

L'expedició més famosa fou la dirigida per Abd-ar-Rahman al-Gafiqí, que culminà amb la derrota musulmana davant Carles Martell a la Batalla de Tours (732). Tot i així, aquesta derrota no comportà la pèrdua immediata de Narbona ni de la Septimània. 【1-936fcf】

El setge de Narbona

A partir de mitjan segle VIII els francs iniciaren la conquesta sistemàtica de la regió. Carles Martell assetjà Narbona el 737, però no aconseguí prendre la ciutat. 【4-dbe62f】

L'ofensiva definitiva fou dirigida pel rei Pipí el Breu, que inicià un nou setge el 752. La ciutat resistí durant diversos anys gràcies als reforços procedents d'Al-Àndalus i al suport d'una part de la població local. Finalment, el 759 Narbona fou ocupada pels francs, fet que posà fi al domini musulmà a la Septimània. 【3-bedebf】【1-936fcf】

Organització territorial

La Septimània musulmana tenia com a centre polític i militar Narbona. Les principals ciutats del territori eren:

  • Narbona
  • Besiers
  • Agde
  • Elna
  • Magalona
  • Nimes
  • Lodeva

La regió constituïa una marca fronterera vinculada a Al-Àndalus i orientada principalment a les operacions militars a la Gàl·lia. 【5-9bec2b】【2-bad49b】

Llegat

La presència musulmana a la Septimània durà prop de quaranta anys i representà l'expansió més septentrional estable del poder islàmic a Europa occidental més enllà dels Pirineus. Després de la conquesta franca, el territori fou integrat a la futura Marca Gòtica, embrió de diverses entitats polítiques de la frontera pirinenca. 【2-bad49b】【6-75b14f】

Vegeu també

Referències