Califat de Narbona
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Narbona | |||
| Idioma oficial | Àrab, llatí vulgar, got | |||
| Religió | Islam, cristianisme | |||
| Període històric | ||||
| Conquesta de Narbona pels omeies | 719 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
El Califat de Narbona o Septimània musulmana fou el territori de la Septimània sota domini musulmà entre els anys 719 i 759. Administrada des de Narbona (anomenada Arbūnah en àrab), constituí l'extensió més septentrional del poder omeia a la Gàl·lia i serví de base per a diverses expedicions militars cap a Aquitània i el regne dels francs. 【1-936fcf】【2-bad49b】
La regió depenia inicialment dels valís d'Al-Àndalus, que governaven en nom del Califat Omeia de Damasc. Després de la caiguda dels omeies orientals l'any 750, el territori continuà sota les autoritats andalusines fins a la seva incorporació al regne franc de Pipí el Breu. 【3-bedebf】【2-bad49b】
Història
La conquesta de Narbona
Després de completar la conquesta de la major part del regne visigot d'Hispània, els exèrcits musulmans travessaren els Pirineus. L'any 719 el valí d'Al-Àndalus, al-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, inicià la invasió de la Septimània visigòtica. La ciutat de Narbona caigué l'any 720 i es convertí en la capital administrativa de la regió. 【1-936fcf】【3-bedebf】【2-bad49b】
Els nous governants conservaren part de l'aristocràcia visigòtica local i utilitzaren la ciutat com a base per a noves operacions militars cap al nord. 【3-bedebf】【2-bad49b】
Expansió a la Gàl·lia
Des de Narbona, els exèrcits andalusins avançaren cap a Aquitània. El 721 assetjaren Tolosa, però foren derrotats pel duc Eudes d'Aquitània a la batalla de Tolosa. El mateix al-Samh hi resultà ferit mortalment. 【1-936fcf】【3-bedebf】
Malgrat aquesta derrota, els musulmans conservaren la Septimània i continuaren efectuant incursions a la Gàl·lia meridional durant les dècades següents. Entre altres ciutats, ocuparen temporalment Carcassona i diverses places de la vall del Roine. 【4-dbe62f】
L'expedició més famosa fou la dirigida per Abd-ar-Rahman al-Gafiqí, que culminà amb la derrota musulmana davant Carles Martell a la Batalla de Tours (732). Tot i així, aquesta derrota no comportà la pèrdua immediata de Narbona ni de la Septimània. 【1-936fcf】
El setge de Narbona
A partir de mitjan segle VIII els francs iniciaren la conquesta sistemàtica de la regió. Carles Martell assetjà Narbona el 737, però no aconseguí prendre la ciutat. 【4-dbe62f】
L'ofensiva definitiva fou dirigida pel rei Pipí el Breu, que inicià un nou setge el 752. La ciutat resistí durant diversos anys gràcies als reforços procedents d'Al-Àndalus i al suport d'una part de la població local. Finalment, el 759 Narbona fou ocupada pels francs, fet que posà fi al domini musulmà a la Septimània. 【3-bedebf】【1-936fcf】
Organització territorial
La Septimània musulmana tenia com a centre polític i militar Narbona. Les principals ciutats del territori eren:
- Narbona
- Besiers
- Agde
- Elna
- Magalona
- Nimes
- Lodeva
La regió constituïa una marca fronterera vinculada a Al-Àndalus i orientada principalment a les operacions militars a la Gàl·lia. 【5-9bec2b】【2-bad49b】
Llegat
La presència musulmana a la Septimània durà prop de quaranta anys i representà l'expansió més septentrional estable del poder islàmic a Europa occidental més enllà dels Pirineus. Després de la conquesta franca, el territori fou integrat a la futura Marca Gòtica, embrió de diverses entitats polítiques de la frontera pirinenca. 【2-bad49b】【6-75b14f】
Vegeu també
- Septimània
- Invasió omeia de la Gàl·lia
- Narbona
- Al-Àndalus
- Batalla de Tolosa (721)
- Batalla de Tours
- Marca Gòtica