Caos (mitologia)

Infotaula personatgeCaos
Context
Dades
Família
Característiques Pokémon
	← →
Altres
Domini	Principi informe precedent a la creació de l'univers
Més informació

Segons la mitologia grega, el Caos (en grec Χάος Khaos) fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers déus i totes les coses. Comú als diferents mites cosmogònics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els antics grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc.

Les tres característiques més importants del Caos:

És un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Això radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable.
És un lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions.
És un espai que divideix: després que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos.

Hesíode, poeta grec del segle VIII aC, citava a la seva obra Teogonia que abans de totes les coses existia el Caos; i després Gea la fertilitat, pilar sòlid de tots els Immortals que habiten els cims del nevat Olimp i el Tàrtar fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i després Eros, el més bell dels déus immortals, que trenca les forces, i que de tots els déus i de tots els homes posseeix la intel·ligència i sapiència. I del Caos van néixer Èreb i la negra Nix, (...)

El poeta romà del segle I dC, Ovidi, definia el Caos primigeni de la següent forma: (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos (Les Metamorfosis, Llibre I, 6-7).

Ramon Llull identificava el caos com la primèria matèria creada per Déu, adoptant les característiques de la informitat grecollatina.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caos

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 42-43.
Hesíode: Teogonia, 116; 123-132.
Ovidi: Les Metamorfosis, Llibre I, 6-7.