Capafonts


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Baix Camp

Església de Capafonts

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp

Gentilici Capafontí, capafontina

Superfície 13,35 km²

Altitud 751 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 112 hab.
8,39 hab/km²

Coordenades

UTM(ED50) 31T 334925 4573650{{#coordinates:41 | 17 | 51 | N | 1 | 1 | 42 | E | type:city(112)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població 1

Codi territorial 430398

Capafonts és un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2005 la seva població era de 114 habitants.

Anomenat també Capafons amb ortografia tradicional, el topònim deriva del llatí Capite fontium, «cap de les fonts».^[2] S'han censat un total de 53 fonts, entre les que destaca la font de la Llódriga.

Geografia

El poble es troba a 36 km de Reus i el seu aeroport, i a 140 de Barcelona, també aquesta a prop de Salou i del parc temàtic PortAventura.

El clima és típic de muntanya mediterrània.

Història

Apareix esmentat a la carta de poblament de Prades de 1159 i es creu que va ser reconquerit per Hug Ponç de Cervera i Guillem Ramon de Cervera, fills de Ponç de Cervera.^[3] Des de la seva fundació fins a mitjan el segle XX, Capafonts tenia un sistema feudal: primer propietat dels comtes de Prades i després de terratinents i grans propietaris, sent les propietàries del poble i les seves terres unes quantes famílies com els Fort, Balanya i Pocurull.

Cultura

L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. És d'estil barroc i la seva construcció va finalitzar el 1763. Té tres campanes, la major de les quals pesa 250 quilos.

Als afores s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu de Barrulles que fou construïda el segle XII. L'ermita va romandre molt de temps abandonada fins que fou restaurada a la dècada de 1960. La imatge de la Verge és d'alabastre policromat i és datada del segle XV.

La seva festa major se celebra el 15 d'agost.

Capafonts conserva una tradició culinària que s'ha perdut en altres llocs de muntanya. Destaquen les sopes de farigola, el mandongo i les orelletes.

Economia

La principal activitat econòmica és l'agricultura. L'abundància d'aigua a la zona permet alternen els cultius de secà amb els de regadiu. Destaca el cultiu d'avellaners, hortalisses i patates

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
14	17	28	115	276	522	517	518	442	431

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
392	396	312	292	209	143	103	104	108	102

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
105	118	124	124	109	114	117	126	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.65. ISBN 84-7304-186-0.
↑ «Capafonts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capafonts

[PadroINE2016-1] «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

[2] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.65. ISBN 84-7304-186-0.

[3] «Capafonts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[1]

[2]

[3]