Atret des dels primers anys a la música, formà part, com a violí, sent nen encara, de l'orquestra de l'església dels Benedictins de Viena, i del 1751 al 1761, de la capella privada del príncep d'Hildburghausen, i després de l'abolició d'aquesta capella (1761), de l'orquestra del Hoftheater de Viena. Sense deixar aquesta plaça de mestre, va fer un viatge a Itàlia (1763) on assolí un èxit notable com a violinista.
El 1764 acabà el seu contracte amb aquest teatre, ocupà la plaça de mestre en la capella episcopal de Grosswardein, i el 1769 entrà al servei del bisbe príncep de Breslau a Johannisberg amb l'encàrrec d'organitzar una capella: allà es formà en l'art de la composició musical, i aviat es donà conèixer a Viena amb l'execució de llurs obres, fen viatges sovint a aquella ciutat. Llurs oratoris Esther i Hiob (1773 i 1786) assoliren molt bona acollida a tota Europa. Tres oratoris més i una missa.
També gaudí de gran reputació com a compositor instrumental, (Avui en dia és sobretot conegut per la seva música instrumental.) Compongué 32 òperes i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Va compondre també més de 120 simfonies i nombrosos concerts instrumentals: quartets, quintets, concerts de violí, piano, etc.,.
Composicions operistiques
En vida, el seu major èxit musical va ser l'òpera còmica singspiel, Doktor und Apotheker, (1786), la qual va obtenir un gran èxit no solament a Alemanya, sinó també a Anglaterra, creant-li una popularitat superior a la de Mozart i de Haydn. Igual èxit mereixeren moltes de les seves últimes òperes, especialment Hieronymus Knicker (1789).
En morí el conte Schaffgotsch, llur mecenes (1796), en el seu testament li deixà una mòdica pensió, insuficient per viure, però gracies al baró de Stillfried, el qual el recollí en el seu castell de Bohèmia, va poder gaudir de benestar i abundància, fins la fi dels seus dies.
A més de les òperes citades, escriví les següents:
Amore in música (1767
Sposo burlato (1775)
Betrug durch Aberglauben (1786)
Die Liebe im Narrenhausen (1786)
Il Democrito corretto (1786)
La contadina fedele, Orpheus der zweite (1787)
Der Schiffspatron (1789)
Hokus Pokus (1790)
Das Gespentsmit der Trommel (1794)
Gott Mars (1795)
D. Chisciotte (1795)
Die Guelfen (1795)
Der Schah von Schiras (1795)
Ugolino (1796)
Die Lustingen Weiber von Windsor (1796)
Der Schoene Herbsttag (1796)
Der Trenengewinnst, Der Muedchenmarckt, Terno Secco (1797)
