Carl Van Vechten

Plantilla:Infotaula Persona Carl Van Vechten (Cedar Rapids, Iowa, 17 de juny de 1880 – Nova York, 21 de desembre de 1964) escriptor i fotògraf estatunidenc, patró de la Harlem Renaissance i Nachlass de Gertrude Stein, a qui va conèixer a París el 1913.

Biografia

Es va llicenciar a la Universitat de Chicago el 1903. El 1906, va anar a viure a Nova York. Va treballar com a periodista i va tenir un matrimoni poc avingut amb l'actriu Fania Marinoff el 1914. Entre 1915 i 1920 es van publicar diversos llibres dels seus assaigs que versaven sobre temes com la literatura o la música i entre 1922 i 1930 Knopf va publicar set de les seves novel·les, començant amb Peter Whiffle: His Life and Works i acabant amb Parties.

Li interessaven els artistes i escriptors negres i en va promocionar diversos a la Harlem Renaissance, entre ells Langston Hughes, Richard Wright, o Wallace Thurman. La seva controvertida novel·la Nigger Heaven va ser publicada el 1926. I Vanity Fair va publicar el seu assaig "Negro Blues Singers" el 1926.

Durant els anys 30, Van Vechten va començar a treballar de fotògraf. Va fotografiar, entre d'altres, a Joan Miró, Gertrude Stein, F. Scott Fitzgerald, Bessie Smith, Marc Chagall, Horst P. Horst, Georgia O'Keeffe, Erskine Caldwell, Gore Vidal, Sidney Lumet, Thomas Wolfe, Marlon Brando, Alfred Stieglitz, Truman Capote i Billie Holiday. Després dels 1930 va publicar poques novel·les encara que va seguir cartejant-se amb diverses persones. Alguns d'aquests escrits es troben a la Beinecke Library de la Universitat de Yale.

Encara que va arribar a casar-se amb Fania Marinoff, era homosexual i diverses de les seves obres relacionades amb la seva orientació sexual es van mantenir en secret 25 anys després de la seva mort. Va morir a Nova York als 84 anys. Hi ha una biografia seva de Bruce Kellner, Carl Van Vechten and the Irreverent Decades.