Carles Balagué i Mazón
| Naixement: | 1949 Barcelona |
| Nacionalitat: | Catalunya |
| Fitxa sobre Carles Balagué i Mazón a IMDb | |
Carles Balagué i Mazón (Barcelona, 1949) és un advocat, productor, guionista i director, assagista i crític de cinema.[1] Al llarg de la seva trajectòria professional ha escrit també diversos llibres, com ara François Truffaut, Les millors pel·lícules de cinema negre o el darrer, Pel·lícules clau del cinema musical, coescrit amb Rafel Miret.
Des de fa 14 anys programa els Méliès Cinemes de Barcelona,[2] dedicats a la difusió del cinema d'autor contemporani i guardonats amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia l'any 1996. Entre les pel·lícules en que ha treballat hi destaca La Casita Blanca. La ciudad oculta, que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i és un dels documentals més vistos dels darrers anys.
Arropiero, el vagabundo de la muerte[3] va obtenir el Primer Premi -Plácido- del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa.
Durant quatre anys Carles Balagué ha presidit el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i posteriorment va ser, durant més de tres anys, president del PAC (Productors Associats de Catalunya).
Filmografia
| Any | Pel·lícula | Com | Notes | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Director | Guionista | Productor | |||
| 1978 | Tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia | curtmetratge | |||
| 1980 | Lección acelerada de cine | curtmetratge | |||
| 1980 | Recuerdo de Jean Seberg | curtmetratge documental | |||
| 1981 | ¡Viva la Pepa! (Mel i mató) | ||||
| 1985 | Denver | ||||
| 1986 | Una setmana a la vida de... | curtmetratge | |||
| 1987 | Adela | ||||
| 1988 | Potser no sigui massa tard | ||||
| 1988 | L'amor és estrany | ||||
| 1991 | L'infortuni | curtmetratge | |||
| 1991 | Les apariències enganyen | ||||
| 1993 | Mal de amores | ||||
| 1996 | Asunto interno | ||||
| 2002 | La Casita Blanca. La ciudad oculta | ||||
| 2004 | Mujeres en pie de guerra | documental | |||
| 2006 | De Madrid a la Lluna | documental | |||
| 2008 | Arropiero, el vagabundo de la muerte | documental | |||
| 2010 | La bomba del Liceu | documental | |||
Llibres publicats
- 1988 - François Truffaut. Editorial JC, Madrid
- 1993 - Martin Scorsese. Editorial JC, Madrid
- 1997 - El verdugo / Con la muerte en los talones. Editorial Programa Doble. Dirigido por, Barcelona
- 2002 - Grupo salvaje / Atraco perfecto. Editorial Programa Doble. Dirigido por, Barcelona
- 2003 - Històries de la Barcelona oculta. Editorial Planeta, Barcelona
- 2004 - Las mejores películas del cine negro. Editorial JC, Madrid
- 2009 - Películas clave del cine musical. Co-escrit amb el crític cinematogràfic Rafel Miret. Edicions Robinbook, Barcelona
Bibliografia
- Acadèmia del Cinema Català. Qui és, qui som i per què. Barcelona, 2009. Editorial La Busca. ISBN: 978-84-96987-35-7
Referències
- ↑ Jordi Picatoste. «Carles Balagué: adéu al documental». Ajuntament de Barcelona, hivern 2010. [Consulta: 10 juny 2013].
- ↑ Salvador Llopart. «El cine de Carles Balagué reabre sus puertas con una oferta irresistible: dos entradas por una» (en castellà). La Vanguardia, 05-01-2012. [Consulta: 10 juny 2013].
- ↑ José Arce. «Carles Balagué nos presenta a “Arropiero, el vagabundo de la muerte”» (en castellà). Labutaca.net, 16-01-2009. [Consulta: 10 juny 2013].
Enllaços externs
- Carles Balagué a IMDb (anglès)
- Carles Balagué a Cinemacatalà.net
- Carles Balagué a CatalanFilms
- Carles Balagué a Filmin.es (castellà)
- Entrevista a Fotogramas (castellà)
- www.diafragmapc.com