Carles Canut i Bartra
  | |
|---|---|
| Naixença: | 23 de setembre de 1944 Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)  Catalunya
|
| Pàgina sobre Carles Canut i Bartra a IMDb | |
Carles Canut i Bartra (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 23 de setembre 1944[1]) és un actor català. Començà la seva carrera artística el 1963 i des d'aleshores ha fet ja més de 90 estrenes i prop de 9.000 funcions. Va ser sotsdirector del grup de teatre Rajatabla i del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas, amb què va recórrer 21 països, i cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que va funcionar entre 1963 i 1965. Ha fet teatre, cinema doblatge i televisió. Ha aparegut a sèries de TV3 com Lo Cartanyà (2006), Plats bruts (1999) o Vostè jutja, on interpretava el "Jutge Rafeques", que li donà gran popularitat[2] (1985). És conegut popularment per aparèixer en alguns debats televisius sobre futbol com a afeccionat del RCD Espanyol.
Ha rebut el premi Millors de 2000 a la millor interpretació teatral masculina per Tots eren fills meus, amb direcció de Ferran Madico. Ha estat membre de la Companyia Teatre Romea i director adjunt de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques fins que fou nomenat president, en substitució de Miquel Lumbierres. El 2008 va obtenir el Premi Max al millor actor de repartiment per Plataforma, i va fer el seu discurs d'agraïment íntegrament en català.[3]
Actuacions
Teatre
- Celebració (Festen), de Thomas Vinterberg, direcció de Josep Galindo (Teatre Romea 2005)
- El rei Lear, sota la direcció de Calixto Bieito
- La ópera de cuatro cuartos, amb direcció de Calixto Bieito, (Festival Grec 2002)
- Sopar a quatre mans, amb direcció de J. A. Ortega
- Emigrats, dirigit per Josep Torrens
- Galileo Galilei, de Bertolt Brecht, direcció de Calixto Bieito (Mercat de les Flors)
- Trampa para pájaros, amb direcció de Gerardo Malla
- L'òpera de tres rals, direcció de Mario Gas
- La verbena de la Paloma, amb direcció de Calixto Bieito
- Company, de Stephen Sondheim i George Furth i direcció de Calixto Bieito
- La tempestat, amb direcció de Jorge Lavelli
- Divinas palabras, amb direcció de Carlos Giménez
- Romeo y Julieta, amb direcció d'Álvaro de Rossón
- Águila de Blasón, amb direcció d'Adolfo Marsillach
- Tots eren fills meus, d'Arthur Miller, amb direcció de Ferran Madico
- Woyzeck, amb direcció d'Àlex Rigola
- Macbeth, direcció de Calixto Bieito (Teatre Romea, 2003)
- Orfeu als inferns, de Jacques Offenbach, amb direcció de Joan Anton Rechi
- Mestres antics / Maestros antiguos, de Thomas Bernhard, amb direcció de Xavier Albertí (Teatre Romea 2003 i, en la versió en castellà, al Centro Dramático Nacional de Madrid).
- El Florido Pensil
- No et vesteixis per sopar, amb direcció de Ricard Reguant (1993)
- Truca un inspector, de J. B. Priestley, amb direcció de Josep Maria Pou (Teatre Goya, 2011)[4]
Cinema
- El aire de un crimen (1988) d'Antonio Isasi Isasmendi
- Don Jaume el conquistador (1994) d'Antoni Verdaguer
Referències
- ↑ «Enciclopèdia.cat - Carles Canut i Bartra». Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 gener 2012].
- ↑ «TV3 - 25 anys. Programes». CCRTV Interactiva, 2008. [Consulta: 15 gener 2012].
- ↑ «Carles Canut defensa poder parlar en català a Sevilla». e-notícies, 19-02-2008. [Consulta: 15 gener 2012].
- ↑ «Truca un inspector - Teatre Goya». Teatre Goya. Serveis Escènics Goya, 2009. [Consulta: 15 gener 2012].