Carles Grandó

Carles Grandó (Tuïr, 30 de març de 1889 - Perpinyà, 8 d'abril de 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle XX. També escrigué la lletra de nombroses sardanes.

A més de la seva activitat literària, Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).

Obra

Filologia

• El català al Rosselló (premiat per l'Institut d'Estudis Catalans el 1917)
• Vocabulari rossellonès (1943)

Poesia

• El clam roig (1917) - Camille Besse va fer la cançó La veu de les pedres basant-se en poemes d'aquest llibre.
• Fa sol i plou (1932)
• Jocs de miralls (1963)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

• Jo sé una llengua... (1917)
• Els camps rojos (1917)
• Cants de la Rassa. L'Avia; Or i sang; Llegenda (1920)
• Casolanes (1922)
• Nit d'Agost (1926)
• Nit de Setembre (1926)
• Ramellet (1926)
• Marina (1926)
• Acolliment (1931) (Premi extraordinari dels Mantenidors)
• El padrí (1931)

Teatre

• Amos i domèstics (comèdia, 1912)
• Aqueixa mainada (comèdia, 1913)
• L'àvia (1962)

Prosa

• Fariboles (1917) - quadern de monòlegs i proses
• Gatimells (1918) - quadern de notes de folklore i de conferències

Bibliografia

• Plantilla:Citar llibre (Tesi doctoral)