Carles Grandó
Aparença
Carles Grandó (Tuïr, 30 de març de 1889 - Perpinyà, 8 d'abril de 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle XX. També escrigué la lletra de nombroses sardanes.
A més de la seva activitat literària, Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).[1]
Obra
Filologia
- El català al Rosselló (premiat per l'Institut d'Estudis Catalans el 1917)
- Vocabulari rossellonès (1943)
Poesia
- El clam roig (1917) - Camille Besse va fer la cançó La veu de les pedres basant-se en poemes d'aquest llibre.
- Fa sol i plou (1932)
- Jocs de miralls (1963)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[2]
- Jo sé una llengua... (1917)
- Els camps rojos (1917)
- Cants de la Rassa. L'Avia; Or i sang; Llegenda (1920)
- Casolanes (1922)
- Nit d'Agost (1926)
- Nit de Setembre (1926)
- Ramellet (1926)
- Marina (1926)
- Acolliment (1931) (Premi extraordinari dels Mantenidors)[3]
- El padrí (1931)
Teatre
Prosa
- Fariboles (1917) - quadern de monòlegs i proses
- Gatimells (1918) - quadern de notes de folklore i de conferències
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre (Tesi doctoral)
Referències
- ↑ «Carles Grandó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
- ↑ "La Vanguardia", dimarts 5 maig 1931