Carlet (bolet)
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
|
Hygrophorus russula | |||
El carlet o escarlet (Hygrophorus russula, del grec higrós: humit, phorós: portador; del llatí russa: rosat) és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.[1]
Descripció
La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.[1]
Hàbitat
Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres. És un bolet tardà sent el seu mes preferit el novembre.[1]
Gastronomia
No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servar al bany maria o en vinagre. Traient-li la cutícula, ja que amarganteja, se'n millora la qualitat. És un bon comestible, millor per acompanyar guisats que per menjar-lo sol, perquè la seva carn absorbeix tots els agradables sabors del plat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Carles i Font, Jaume. La Cuina tradicional dels bolets. Cossetània Edicions, 2003, p.32. ISBN 8495684993.