Carlo Mazzone
| Carlo Mazzone | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Carlo Mazzone Sor Carletto | |
| Sobrenom | Carletto | |
| Data de naixement | 19 de març de 1937 | |
| Lloc de naixement | Roma, Itàlia | |
| Alçada | 1,82 m. | |
| Pes | 75 kg (de jugador) | |
| Informació del club | ||
| Club actual | (cap) | |
| Clubs juvenils | ||
| 1950-1955 | AS Roma | |
| Clubs professionals | ||
| Anys | Club | PJ (gols) |
| 1955-1958 1958-1960 1960-1961 1961-1969 |
AS Roma SPAL Siena Ascoli |
78 (2) 66 (5) ? (?) 221 (11) |
| Clubs entrenats | ||
| Anys | Club | |
| 1968-1975 1975-1978 1978-1980 1980-1985 1985-1986 1986-1990 1990-1991 1991-1993 1993-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2003 2003-2005 2006 |
Ascoli Fiorentina Catanzaro Ascoli Bologna Lecce Pescara Cagliari Roma Cagliari Napols Bologna Perugia Brescia Bologna Livorno | |
Carlo "Carletto" Mazzone (Roma, 19 de març de 1937 - actualitat) es un entrenador i ex-jugador de futbol italià.
Biografia
Va començar la carrera professional de migcampista a la AS Roma, després va fitxar per Spal, Siena i es retirà a l'Ascoli, on comença la seva carrera com a entrenador a la Serie C.
Entrenador
La se primera temporada com a entrenador va ser al 1968-69 amb l'Ascoli, entrant a la banqueta a meitats del campionat a la Serie C, va seguir fins al 1975. En aquests 7 anys va dur l'equip a la Serie B, amb uns sorprenents bons resultats i a l'any següent va portar l'equip a la Serie A. Al campionat de 1974-1975, Mazzone va aconseguir per primera vegada la permanència a la primera divisió italiana, passant a entrenar el següent any a la Fiorentina, on va estar-hi tres anys, on va arribar a un tercer lloc. Després va anar al recent ascendit Catanzaro i va assolir una meritòria 9ª posició, l'any següent es va salvar de nou gràcies a que van baixar el Milan i la Lazio després d'un procés judicial per l'escandal "calcioscommesse". Al 1980 torna a l'Ascoli per estar 5 temporades, mantenint l'equip sense baixar de categoria durant 4 temporades seguides. Després d'un parèntesis a la Serie B amb el Bologna, en el que no va aconseguir l'èxit de l'ascens, va passar al Lecce a 10 jornades del final del campionat. Després de dur-lo a la Serie A, va estar-hi dos anys més amb dues salvacions, la primera quedant novè i la segona salvant-se només per un punt. Al 1991 va anar al Cagliari, després d'un breu parèntesi al Pescara, amb el qual va assolir la sisena posició i la classificació per la Copa de la UEFA, després de 21 anys. Va fitxar pel seu club de tota la vida, la Roma. Va estar tres anys amb un setè lloc i dos cinquens, i va ascendir al primer equip a Francesco Totti. Torna al Cagliari al 1996 però no va poder salvar a l'equip. L'any següent va anar al Nàpols però no va concloure la temporada. Al 1998 torna novament al Bolonya, orfe de Roberto Baggio però en el que havia tornat Signori. Va portar l'equip a la victòria de la Intertoto, i a les semifinals de la UEFA i de la Copa d'Itàlia. L'estiu següent fitxa pel Perugia. L'any 2000 es contractat pel Brescia, aquí coincideix amb Baggio, el qual signa amb l'equip amb una clàusula que el lliura si Mazzone marxa de l'equip. El binomi Baggio-Mazzone porta al Brescia a 4 salvacions seguides, record històric de l'equip. Al 2001 es va classificar per a la copa de la UEFA, però és eliminat pel Paris Saint-Germain a les semifinals de la Intertoto. Al 2004-2005 torna per tercera ocasió al Bologna, i l'equip descendeix després del "spareggio", partit de desempat, contra el Parma. El 7 de febrer del 2006 marxa a entrenar el Livorno, 6é de la Serie A, per substituir a Roberto Donadoni. Aconsegueix 7 partits consecutius sense derrotes, un record per l'equip a la Serie A. El 18 de març del mateix anys, iguala el record de 787 partits a la banqueta de Nereo Rocco i el supera, finalitzant la temporada amb 792 partits.
Trivia
- En el partit de màxima rivalitat Atalanta-Brescia del 2001, després que Roberto Baggio anotés el gol de l'empat del 3-3, va sortir corrents contra la afició ultra del Atalanta que el va estar insultant durant tot el partit. L'episodi va suposar la sanció per 5 partits.
- Al 2008 va fer un petit paper a la pel·lícula "L'allenatore nel pallone 2", interpretant-se a si mateix.
- Per la final de la Lliga de Campions del 2009, va ser invitat al partit per Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona i que havia estat ex jugador seu al Brescia. Mazzone va declarar emocionat que: "No puc faltar. Vaig per animar al Barça de Guardiola". Guardiola va dedicar la victoria també al seu "mestre" Mazzone declarant-se orgullós de haver-lo hagut com a tècnic.[1]