Carloforte

Carloforte

Localització
<div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Carloforte Localització de Carloforte a Itàlia
Estat • Regió • Província	Itàlia Sardenya Carbonia-Iglesias
Superfície	50,24 km²
Altitud	10 msnm
Població (2004)   • Densitat	6.488 hab. 129,14 hab/km²
Coordenades	{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|9|Plantilla:Puntdecimal|N|8|18|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(6488)_region:IT|primary|name=}}
Codi postal	09014
Codi ISTAT	092013
Web	Pàgina de l'Ajuntament

Carloforte, també conegut en lígur tabarquí com a U Pàize (literalment, "El País") és un municipi italià, situat a l'illa de Sardenya, concretament a la província de Carbonia-Iglesias dins la regió de Sulcis-Iglesiente. A l'illa de Sant Pietro, que és prou gran per a ser ocupada d'un sol municipi, es troba l'únic nucli urbà, i és a 10 kms. de la costa sarda. L'any 2004 tenia 6.488 habitants.

Situació lingüística

Carloforte és una illa lingüística de la llengua lígur i es pot considerar un "poble de l'antiga Gènova", ja que l'illa de San Pietro, de poca distància de la costa sudoest de Sardenya va ser colonitzada a l'any 1739 per persones provinents de la localitat tunesina de Tabarca els avantpassats dels quals, al seu torn, venien anys enrere del poble genovès de Pegli i envoltants.

Geografia

L'únic nucli habitat de l'illa, Carloforte, va ser un projecte de l'arquitecte piamontès Augusto de la Vallée. Hui dia els habitants de la ciutat, els carlofortini, encara romanen intacte el dialecte dels seus avantpassats lígurs que visqueren a Tabarka, i el diuen tabarkin. De fet, si bé es consideren com a ciutadans carlofortini ("carlofortins", també es consideren una ètnia diferenciada, i es defineixen com a tabarkini ("tabarquins").

Economia

La principal font d'ingressos de la localitat vé de la pesca, el turisme i remeses de marins mercants d'arreu del món que atraquen a Carloforte. Hi ha un servei de ferry cada hora que conecta el poble amb la costa de Sardenya amb Portovesme, així com a amb Calasetta, un port pesquer a l'illa de Sant'Antioco.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
2007-	Agostino Stefanelli	Llista Cívica

Evolució demogràfica

<timeline> Colors=

id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:8500 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

bar:1861 text:1861
bar:1871 text:1871
bar:1881 text:1881
bar:1901 text:1901
bar:1911 text:1911
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001

PlotData=

color:barra width:20 align:left

bar:1861 from:0 till: 3745
bar:1871 from:0 till: 4895
bar:1881 from:0 till: 6219
bar:1901 from:0 till: 7693
bar:1911 from:0 till: 8031
bar:1921 from:0 till: 8055
bar:1931 from:0 till: 8100
bar:1936 from:0 till: 8030
bar:1951 from:0 till: 7322
bar:1961 from:0 till: 7275
bar:1971 from:0 till: 6849
bar:1981 from:0 till: 6625
bar:1991 from:0 till: 6629
bar:2001 from:0 till: 6444

PlotData=

bar:1861 at: 3745 fontsize:S text: 3.745 shift:(-8,5)
bar:1871 at: 4895 fontsize:S text: 4.895 shift:(-10,5)
bar:1881 at: 6219 fontsize:S text: 6.219 shift:(-10,5)
bar:1901 at: 7693 fontsize:S text: 7.693 shift:(-10,5)
bar:1911 at: 8031 fontsize:S text: 8.031 shift:(-10,5)
bar:1921 at: 8055 fontsize:S text: 8.055 shift:(-10,5)
bar:1931 at: 8100 fontsize:S text: 8.100 shift:(-10,5)
bar:1936 at: 8030 fontsize:S text: 8.030 shift:(-10,5)
bar:1951 at: 7322 fontsize:S text: 7.322 shift:(-10,5)
bar:1961 at: 7275 fontsize:S text: 7.275 shift:(-10,5)
bar:1971 at: 6849 fontsize:S text: 6.849 shift:(-10,5)
bar:1981 at: 6625 fontsize:S text: 6.625 shift:(-10,5)
bar:1991 at: 6629 fontsize:S text: 6.629 shift:(-10,5)
bar:2001 at: 6444 fontsize:S text: 6.444 shift:(-10,5)

TextData=

fontsize:S pos:(20,20)
text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia

</timeline>

Història

Capo Sandalo vist des del mirador prop del far.

L'origen més antic del poble, i de l'illa de San Pietro, podria remuntar-se a la Croada dels nens de 1212. La data de fundació d'una de les esglèsies (Chiesa dei Novelli Innocenti) seria de principis del segle XIV, i va ser alçat suposadament en honor de centenars d'infants croats que han desaparegut en l'afonament d'una gal·lera tot just davant de les costes de l'illa, en el seu camí cap a l'Àfrica del Nord. En qualsevol cas, l'evidència històrica d'aquest esdeveniment és discutida entre els historiadors.

Els primers habitants de l'actual ciutat vingueren des de l'illa tunesina de Tabarka. Al seu torn, els avantpassats dels habitants d'aquesta illa vingueren a l'any 1542 des de Pegli, així com de diverses viles de la costa ligur. Encapçalats per la família genovesa dels Lomellini, hi arribaren per a dedicar-se a la pesca, distribució i comerç de coral fins a l'any 1738; per aquest motiu a Carloforte es diuen a si mateixos com a "tabarquins".

A l'any 1738 una part dels tabarquins, encapçalats per Agostino Tagliafico, aceptaren la proposta del rei Carles Manuel III de Sardenya de colonitzar l'illa de Sant Jordi, ençà despoblada; darrerament a Tabarka els corals s'havien esgotat força, de manera que la concessió dels Lomellini era cada vegada menys rendible, i hi havia cada vegada més conflictes amb els musulmans.

En honor del rei sard al territori se'l batejà Carloforte. Després d'una primera època complicada, per ser una àrea prou unsalubre, i per malalties, en breu la colònia aconseguí millorar les seues condiciones i hi prosperaren, sobretot amb l'arribada de més colons provinents de Tabarka, i d'un altre grup provinent de Ligúria. Una zona àmplia va ser aprofitada per a convertir-la en salines.

A l'any 1798 va tenir lloc a Carloforte una incursió pirata: 900 tabarquins de Carloforte van ser capturats i venuts com a esclaus a Tunísia durant cinc anys, si bé van ser rescatats a poc a poc. No obstant això, la persecucció pirata hi continuà al llarg d'alguns anys, fins que el fenomen va ser reprimit a tot el Mediterrani. Com a testimoni de les incursions berbers, encara hi romanen restes de mur de defensa a l'illa, de dotacions fortificades, i diferents torres d'avistament.

Curiosament, Alacant i Carloforte comparteixen història, no sols perquè tambè a l'Alacantí es van fer a la seua planura murs de defenses, torres i emplaçaments fortificats per a defensar-se dels pirates berbers, sinò perquè una petita part de la població de Tabarka va poblar l'Illa Plana, rebatejant-la com a Nova Tabarca. No obstant això, els tabarquins es van integrar completament en la cultura i llengua valencianes, relacionant-se amb alacantins i il·licitans, tot i mantenint els seus cognoms originals. En l'actualitat, els ajuntaments de les ciutats sarda i valenciana han acordat agermanar-se.

El 10 de novembre de 2004 es reconeix a Carloforte com a comune onorario de la Província de Gènova en virtud del llegats històrics, econòmics i culturals amb la capital lígur i, en particular, amb Pegli. A l'any 2006 aquest reconeixement s'estenguè a les viles veïnes de Calasetta, fundada pels tabarquins de Carloforte a l'illa veïna de Sant'Antiocco, on hi resideixen una població d'orígen anàlog.

Una altra resta de població d'origen tabarquí es troba dispersa arreu del món, principalment a Génova i la seua costa lígur, a Gibilterra. A Buenos Aires també hi és una part important al districte de Boca.

Llengua i cultura

Farallons a la localitat de Colonne.

El dialecte tabarquí, amb pretensió d'utilitzar-lo en llengua escrita, s'origina directament del lígur al segle XVI, i en part ha tingut una evolució paral·lela amb les llengues lígur i genovesa, pel manteniment dels contactes amb la terra d'origen, al llarg de la permanència en Tunísia, així com per la colonització de l'illa de San Pietro, pel trànsit de persones i de comerç.

De fet, al port de Carloforte, per la seua possició estratègica, ha tingut a les primeries del segle XX una importància prou remarcable com a centre de navegació i de trànsit marítim de cabotatge. La llengua conserva com a dispòsit lingüístic alguns sustantius i formes gramaticals pròpies que es troben en desús al lígur genovès. No obstant això, altrament, al llarg del darrer segle el lígur genovès ha evolucionat amb gal·licismes.

Com a exemples de trets propis, la pèrdua de terms dialectals que no s'empren a l'Àfrica, com ara "gel", la "neu" i els "glaçons", que sí existeix per a qualsevol italià; són també evidents l'adquiriment de paraules de menjar o de verdures tunesines en la gastronomia pròpia tabarquina. També d'altres conceptes de la cultura pròpia, com ara el cashcà, un derivat del cuscús tunesí, un plat popular de sèmola de dacsa, o bé la facussa (del tunesí faguss), un postre particularment dolç.

L'accent del tabarquí típic és sobretot semblant al lígur parlat a Pegli i del ponent lígur, per tant vé del genovès pur. Com a influència lingüística externa, és d'assenyalar alguns sustantius d'origen sard, àrab, toscà, per ordre de riquesa aportada. La llengua tabarquina a Itàlia es troba entre aquelles que sovint s'utilitza a la població competent.

Enllaços externs

• Carloforte fotos