Carlos Esplá Rizo
Carlos Esplá Rizo (Alacant, 1895- Mèxic, 6 de juliol de 1971) fou un polític i periodista valencià. Va ser secretari de Vicente Blasco Ibáñez i col·laborador dels periòdics La Vanguardia i Mirador de Barcelona, El Pueblo, de València, El Luchador, d'Alacant i d El Heraldo de Madrid, El Liberal i El Sol, de Madrid. A causa de la seva ideologia republicana es va exiliar a París durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-29), des d'on va escriure sobre política internacional i va exercir la vicepresidència de l'Associació Internacional de Periodisme.
En 1929 va acompanyar Sánchez Guerra a València en un frustrat intent de rebel·lió contra la Dictadura de Primo de Rivera. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931, va ser nomenat successivament governador civil d'Alacant, cap de l'oficina de premsa en el Ministeri d'Estat, i governador civil de Barcelona, en substitució de Lluís Companys. Després de dimitir del càrrec, va ser escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 com a independent dins Izquierda Republicana i va ocupar els càrrecs de delegat de la Societat de Nacions i sotssecretari de governació (1932-33 i 1936).
Al juliol de 1936 va dissoldre el Comitè Executiu Popular, creat per les organitzacions obreres durant la revolta militar, en l'acompliment de les seves funcions com membre de la Junta Delegada del Govern Espanyol a València, i seguidament va ser designat governador civil. Va ser ministre de propaganda en el segon govern de Francisco Largo Caballero (5 de novembre de 1936-17 de maig de 1937) i membre del Consell Superior de Seguretat. A Madrid va estar al capdavant del diari Política.
En acabar la Guerra Civil, es va exiliar successivament a França, Argentina i Mèxic (1940), on va ser secretari de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), president del Centre Republicà Espanyol i col·laborador de La Nostra Revista. Posteriorment, va residir a Suïssa com traductor de l'ONU.
Obres
- Unamuno, Blasco Ibáñez y Sánchez Guerra en París (1940)
- Don Amadeu Hurtado, un liberal europeu (1952)