Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada
Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada (Barcelona, 9 d'octubre de 1920 - Barcelona, 1 de març de 1990[1]) fou un fotògraf i periodista català.
Ja als nou anys va començar a treballar, en el que acabaria sent la seva professió tota la vida, d'ajudant del seu pare (Carlos Pérez de Rozas y Masdeu) a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va continuar treballant amb el seu pare en l'estudi fotogràfic que va muntar a Barcelona.
L'any 1932 va començar a treballar a "El Día Gráfico", diari que li proporcionà el seu primer carnet de premsa. Acabada la Guerra Civil espanyola, va entrar al diari "La Solidaridad Nacional", on s'hi va estar fins el 1979, quan va entrar a "La Vanguardia". El 9 d'octubre del 1985 es va jubilar oficialment, encara que no va deixar la fotografia.
Al llarg de la seva carrera li van concedir diferents premis, entre els que destaquen la Medalla al Mérito Militar, la Medalla al Mérito Naval i la Medalla d'Argent de la Creu Roja.
Carlos Pérez de Rozas va tenir vuit fills, de dos matrimonis diferents, molts dels quals han continuat fent de periodistes, com Emilio o Carlos.