Cartoixa de Montalegre
| Cartoixa de Montalegre | |
 | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | monestir |
| Començament | 1415 |
| Acabament | 1463 |
| Localització | Tiana (Maresme) |
| Estil | gòtic i barroc |
| Materials utilitzats | pedra |
La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme de Tiana, amb orígens al 1415. És l'única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.[1]
Història
L'edifici es remunta a l'any 1247, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines.[2] El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona en 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l'any 1409 el va adquirir l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
L'any 1415 la necessitat de diners de l'Hospital, el va fer vendre el monestir. Fou adquirit pel prior de Vallparadís, el qual necessitava un recinte major per a la seva comunitat. El mateix any s'iniciaren les obres de la nova cartoixa. Posteriorment, el 1434 se'ls va unir una petita comunitat de monjos procedents del monestir de Sant Pol. Les obres finalitzaren l'any 1463. Les obres foren dirigides per Joan de Nea, monjo de Portaceli, procurador i ecònom de Montalegre entre 1423 i 1459.
El segle XIX fou un segle de desgràcies per a la cartoixa, entre 1808 i 1814, la comunitat va haver d'abandonar el monestir degut a la guerra del Francès. Més tard, entre els anys 1820 i 1824, la inestabilitat del país, i el Trienni liberal, van ocasionar una nova fugida. Finalment, el 1835, la desamortització de Mendizábal suposà l'exclaustració definitiva, la confiscació dels seus béns, i el saqueig i posterior incendi de la cartoixa.
L'any 1867 s'iniciaren les gestions per part del gran procurador de la Grande Chartreuse per a la recompra de Montalegre. Aquestes gestions, però, es paralitzaren el 1868 pel destronament d'Isabel II. Durant el període en què els monjos no habitaren la cartoixa, el monestir va servir com a caserna militar primer i després s'utilitzà com a hospital.
El 1901 s'instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s'hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins l'any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com "la casa de las monges".
La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d'ells assassinats durant els primers dies. L'ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins el final de la guerra.
En 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s'instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L'edifici que ocupava el seminari (la Conreria) se cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies.
Edifici
Els edificis de la cartoixa s'organitzen al voltant de dos claustres juxtaposats. Primer es construí un sol claustre, l'interior, les obres del qual acabaren l'any 1448. Aquest és prou gran, té 55 metres de costat, i és d'estil gòtic força senzill, amb trams de tres arcs recolzats sobre columnetes. Al seu voltant s'hi construïren la cel·la del pare prior, i setze cel·les per als monjos. L'any 1636 es va ampliar el número de cel·les fins a les 30 actuals.
Totes les cel·les són de la mateixa grandària i distribució, i es divideixen en diverses zones destinades a funcions distintes. La part coneguda com la de lAve Maria es destinava antigament a cuina, ja que els monjos únicament menjaven en el refectori comú en dies assenyalats. Encara que la zona de la cuina no funciona actualment com a tal, totes les cel·les tenen una xemeneia que recorda el seu antic ús.
En el cubiculum, d'uns set metres de llarg per quatre d'ample, hi ha una zona destinada a l'oració, i també una taula. Una finestra que dóna al jardí que permet l'entrada de llum a la cel·la. A l'extrem oposat hi ha el llit i un petit armari per a guardar objectes personals del monjo. El 1901 s'hi afegí una petita habitació destinada a la realització de treballs manuals.
L'església és d'un gòtic senzill, construïda entre 1415 i 1463. És un temple allargat i estret, sense capelles laterals, molt senzill i organitzat en base a dos cors: un per a els pares i l'altre per als germans. No existeix una zona per a fidels, ja que no es permet l'entrada als oficis religiosos a ningú que no resideixi a la cartoixa.
Bibliografia
- Pladevall, Antoni; Los monasterios catalanes, Edicions Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112
- Tomàs Bonell, Jordi; Descubrir Cataluña, Prensa catalana, Barcelona, 1994
Referències
Enllaços externs
- «Cartoixa de Montalegre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Cartoixa de Santa Maria de Montalegre
- PoblesDeCatalunya.cat - Cartoixa de Montalegre
- Església de Montalegre
- Vilaweb - Diari de l'Escola - Cartoixans
{{#coordinates:41 | 29 | 20,86 | N | 2 | 15 | 17,46 | E | type:landmark | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat