Casa Alòs
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| P84 | Josep M. Pericas i Morros | ||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
_fa%C3%A7ana.JPG)
La Casa Alòs, també coneguda com la casa del marquès de Dou, la Casa Dou o el Casino vell és un edifici a cavall entre l'estil modernisme i el noucentisme ubicat a la Plaça Gran de Ripoll, projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas l'any 1908.
A les façanes exteriors combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies amb ús de mosaic i maó-, i la simplicitat característica del noucentisme. A la torre hi ha escenificacions d'un ós tant als esgrafiats com al parallamps. L'establiment d'una fàbrica i botiga de fideus a la planta baixa féu que popularment fos i encara sigui coneguda com a cal Fideuer.
L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i unes golfes amb finestres seguides, com una reinterpretació del model medieval de casa amb golfes semiobertes, molt freqüent a l'època modernista. Diversos elements reforcen la cantonada: els dos portals situats a cada costat, els joc dels tres finestrals, dos amb un balcó i el tercer més ample, les tres finestres del segon pis, la xemeneia que transcorre per la façana com un prisma de maó, el teulat a dues vessants que es deixa veure en aquesta part de l'edifici –la resta de la coberta té un ràfec- i la torreta de remat.
El maó és utilitzat com a material decoratiu que emmarca els portals i les finestres, a sobre d'un arrebossat de color blanc. La part superior de la torre conté ferro forjat i esgrafiats. Es tracta d'un edifici molt mesurat, de decoració gens exuberant, que es pot qualificar de modernista sobretot pel tractament volumètric i compositiu: l'asimetria, el reforç de la cantonada i el tractament de l'edifici com un volum global i no com un pla de façana.
