Casa de la Lactància

La Casa de la Lactància (o Lactància Municipal), és un edifici modernista ubicat a Barcelona a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477.

Va ser projectat inicialment en 1907 per Pere Falqués, si be l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, d'Antoni Falguera.

Va ser dissenyat dins del concepte de mecenatge social del període de la revolució industrial per a atendre "els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats". Actualment és un casal d'avis.

L'edifici té una disposició clàssica de petit palau entre mitgeres, amb un basament o sòcol de pedra, corresponent a la planta semisoterrani, un cos principal que consta de planta baixa i pis, amb paraments de maó vidriat i un coronament centrat per un notable grup escultòric, obra d'Eusebi Arnau, i un escut de Barcelona de ceràmica també vidriada, tot plegat amb un llenguatge modernista que tant aviat recorre a elements gotitcitzants, a les obertures de la façana, com florals, al coronament i a la decoració interior, conservada en bona part i que destaca pels terres i arrambadors de mosaic de Lluís Brú. L'edifici destaca per la gran correcció i mesura de tots els elements i per la singularitat funcional i formal en tant que construcció inclosa en una zona d'edificis d'habitatges.