Casal Català de Brussel·les
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Casal Català de Brussel·les és l'entitat que agrupa als catalans de Bèlgica i a tots aquells interessats a descobrir i promoure la realitat social i cultural de Catalunya. Des del seu naixement, ha dut a terme una intensa tasca de defensa de la identitat catalana i de promoció de la cultura catalana a l'exterior.
Història
Fou fundat l'any 1930 per Francesc Macià i Ventura Gassol. Aquests dos catalans il·lustres havien aterrat a Brussel·les en el transcurs del seu exili posterior als Fets de Prats de Molló de 1926. Des de Brussel·les, en Francesc Macià continuà la seva tasca política d'oposició a les dictadures dels generals Primo de Rivera i Berenguer, fins que, el febrer de 1931 el govern autoritzà el seu retorn a Catalunya.
En una segona etapa, després de la Guerra Civil, el Casal Català de Brussel·les va acollir nombrosos exiliats republicans, entre els quals s'hi comptaven en Josep Carner i el general Frederic Escofet. Fou a Brussel·les on Josep Carner, "el príncep dels poetes", desenvolupà la darrera part de la seva obra poètica, tot exercint de professor a la Université Libre de Bruxelles. Un cop jubilat, el 1954, continuaria sent "professeur honoraire" i director de l’Institut d'Etudes Hispaniques.
A partir dels anys 60, amb l'arribada de la immigració econòmica, nous catalans es traslladaren a Brussel·les a la recerca de noves oportunitats econòmiques. Aquests catalans arribaren a Bèlgica juntament amb milers de treballadors procedents d'altres pobles d'Espanya (principalment d'Astúries i Galícia). La coincidència d'exiliats polítics i d'immigrants atorgaria al Casal un caràcter eminentment polític. Amb l'adveniment de la democràcia a l'Estat espanyol, molts exiliats van retornar al nostre país. A Brussel·les hi quedaren, però, els fills o els néts d'aquells exiliats i emigrants, més integrats a la societat belga, als quals s'hi anaren afegint a poc a poc alguns executius d'empreses multinacionals, i també consultors i estudiosos que es preparaven per a l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea.
A partir del 1986, amb l'adhesió de l'Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea, el Casal va iniciar una nova etapa. Així doncs, molts catalans es van traslladar a treballar i viure a Brussel·les, donada la seva condició de capital europea. D'altra banda, el creixent dinamisme i mobilitat de la societat catalana ha portat molts catalans a anar a cercar noves oportunitats a les principals capitals europees, entre elles Brussel·les. Paral·lelament, i a mesura que s'han incrementat les comunicacions, s'han anat estrenyent els llaços entre la societat catalana i la societat belga.