Casal de Catalunya de París
El Casal de Catalunya de París és una associació fundada el 9 juliol del 1945, amb la voluntat de ser el lloc de trobada de tots aquells catalans exiliats a París. Més de seixanta anys després, l'associació continua existint.
Entre els fundadors de l'associació, hi ha personalitats com Lluís Nicolau d'Olwer (conseller de la Generalitat de Catalunya, ministre del Govern republicà i ambaixador a Mèxic), l'escultor Joan Rebull i Torroja o el pintor Antoni Clavé. L'associació va arribar a tenir 1360 socis el 1964. Josep Bailina i Sivila, supervivent del camp de concentració de Mauthausen, en fou president el 1984
L'emblema del Casal de París representa un vaixell i la divisa fluctuat nec mergitur de la capital francesa, les quatre barres són les de la senyera i l'oreneta és l'ocell dels emigrants.
L'any 2007, l'associació va decidir, en assemblea general extraordinària, la venda del local del Casal, a la rue de Berzélius, perquè ja no corresponia a les seves necessitats. Actualment, l'adreça postal del casal es troba a un local d'associacions que es comparteix amb altres entitats similars a la rue de Saint André des Arts.
Fonts
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
[[Categoria:Articles amb referències per millorar des Plantilla:Deod']]
- Xavier Tudela Catalans de Fora Edicions el Llamp, 1985, col·lecció La Rella.