Cassiterita
| Classificació | |
|---|---|
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | marró fosc |
| Fractura | concoïdal/ subconcoïdal/ desigual |
| Duresa (Mohs) | 6-7 |
| Color de la ratlla | blanca, gris o color bru |
| Densitat | 6,4 - 7,1 |
La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc. De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.
Descripció
La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botroïdal, o de forma arronyonada. El seu color típic pot ser de color brunenc a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és grisa, blanca o brunenca. La cassiterita és de transparent a quasi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i greixosa a les fractures. La cassiterita és insoluble en àcids i infusible.
Formació
La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte.