Castanyola
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Aquest article tracta sobre el peix. Vegeu-ne altres significats a «Bunium». |
Plantilla:Taxocaixa peix La castanyola o saputa (Brama brama) és un peix marí semblant al besuc però més comprimit lateralment, teleosti, de la família dels bràmids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
- La seua talla màxima és de 70 cm i 6 kg de pes.
- Cos oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment.
- La línia lateral segueix el perfil del cos.
- El cap presenta un perfil rodó.
- Morro molt curt i semblant al de la piranya.
- La boca és ampla i està inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc.
- La mandíbula inferior és prominent i les dents són curtes i fortes.
- Els ulls són grossos.
- L'aleta dorsal és llarga i a la part anterior és on hi ha els radis espinosos més llargs.
- L'anal és llarga.
- Les pectorals són bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal.
- Les pèlviques són les més petites.
- La caudal és bifurcada.
- És de color gris blavós i, de vegades, quasi negre.
- El ventre és platejat.
- Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.[1]
Reproducció
Es reprodueix a l'estiu (d'agost a setembre) en el Mediterrani. És una espècie cosmopolita de mars temperats i càlids, però a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20 °C.
Alimentació
Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i sípies.[2]
Hàbitat
És pelàgic d'aigües profundes i oceànic, normalment es pot trobar entre 100 i 400 m, però pot arribar fins als 1.500-2.000 m.
Distribució territorial
A més de la Mar Mediterrània, es troba a l'Oceà Atlàntic (des de Noruega a Sud-àfrica), a l'Oceà Índic i al sud de l'Oceà Pacífic.
Costums
S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar més a prop de la costa.
Pesca
La seua carn és molt apreciada. Es captura amb palangres de superfície o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mínima legal de captura és de 16 cm.
Observacions
És una espècie que allotja nombrosos paràsits[3]
Referències
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 161-162.
- ↑ Museu de la Pesca (català)
- ↑ El Maestro Pescador (castellà)
Bibliografia
- Tony Ayling & Geoffrey Cox: Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand, (William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda, 1982). ISBN 978-0-00-216987-5.
Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- ITIS (anglès)
- FishBase (anglès)
- PescaBase (castellà)
- Biodiversity Institute of Ontario (anglès)
- Generalitat de Catalunya (català)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)