Castell d'Hostalric
| Castell d'Hostalric | |
| Castell d'Hostalric (abril 2010) Castell d'Hostalric (abril 2010)
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Selva |
| • Municipi | Hostalric |
| Coordenades | |
| Altitud | 189 msnm |
| Documentat | Des del 1106 |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
| Fitxer:US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura Fitxer:US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg | |
El castell d'Hostalric, també conegut com la Fortalesa, és una fortificació d'origen medieval, bé que refeta en època moderna, a la vila d'Hostalric. Sobre un cingle estret de pedra basàltica a la riba esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. A l'extrem de ponent hi ha el turó del castell, a 189 m sobre el nivell del mar, que actualment separa la part antiga del nucli nou de la vila.
Història
Hostalric, pel nom i situació, degué ser un hostal i segurament una petita població al peu de l'antiga via romana i després camí ral protegit pel turó on ara hi ha el castell on s'han descobert vestigis de poblament d'època ibèrica. El nom («Ostalrich») s'esmenta per primer cop en el jurament de fidelitat que feu Guerau II de Cabrera, vescomte de Cabrera i d'Àger a Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Girona, l'any 1106 on afirma que hi construirà un castell. L'any 1145 es fa una donació de terres al priorat de Santa Maria de Roca-rossa situades «in castro Ostalricho». L'any 1175 el trobador Guillem de Berguedà fa esment al bisbe d'Urgell del «palaitz d'Ostalric». L'any 1184, Ponç III de Cabrera reconeix vassallatge al rei Alfons per diversos castells, entre els quals el d'Hostalrich.
Per la seva situació estratègica el lloc d'Hostalric tingué gran importància històrica i el castell es convertí en una plaça forta de primer ordre; també la seu administrativa del vescomtat de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família. S'hi establí la cúria, la notaria, un mercat (1327) i una petita comunitat jueva. L'any 1285, Pere el Gran en feu el seu quarter general per lluitar contra el rei francès Felip III l'Ardit que havia envaït el Principat.
Els Cabrera procuraren tenir sempre ben protegits el castell i la vila que anava creixent i això donà lloc a litigis amb la corona. L'any 1306, el rei Jaume II es mostrà indignat amb el comte Ponç Hug IV d'Empúries –marit de Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau de Cabrera– per la fortificació d'Hostalric feta sense la seva llicència i manà que fos aterrada. La intercessió de la reina Blanca envers Jaume II impedí que les muralles fossin enderrocades. El 1392, el sobirà Joan I autoritzà Bernat IV de Cabrera a refer i conservar els murs i valls d'Hostalric i de Blanes. Durant el segle XIV, els diversos reis barcelonins s'hi allotjaren, tant per fer-hi estada com fent camí de pas.
De nou es feren obres cap el 1455. Durant la la Guerra civil catalana contra Joan II el castell patí nombrosos atacs en prendre part contra el rei fent costat als pagesos remences i als diputats de la Generalitat. Després del setge d'Hostalric (1462), fou ocupat per la Host del Consell del Principat que es dirigia a Girona. En temps de la Guerra dels Segadors el castell esdevingué una plaça forta. El 1653 els francesos dominaven el país des de la frontera a les rodalies de Barcelona exceptuant Girona i Hostalric. Aquest fou ocupat pels francesos l'any 1694. El 27 de juliol de 1695, Anne Jules de Noailles, duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any més tard, es va reconstruir segons plànol de l'enginyer militar Josep Chifrion. Va fer rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir, a més, en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera.
Durant el segle XVIII es construeix l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar sota un projecte de Joris Prosper Van Verboom. Les primeres obres de fortificació permanents van tenir lloc durant el 1712 i 1713 a conseqüència de la Guerra de Successió Espanyola, tot i que les principals obres per deixar en condicions d'ús la fortificació van ser entre 1794 i 1795, en el transcurs de la Guerra Gran. El 7 de novembre de 1809 les tropes napoleòniques saquegen les cases i calen foc al poble d'Hostalric. El castell, però, resisteix. El 12 de maig de 1810, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va decidir traslladar la guarnició deixant de ser zona militar el castell d'Hostalric. El 13 de novembre de 1963, Hostalric fou declarada Monument Històric Nacional.
Arquitectura
Dins la trama urbana actual resten vuit torres i uns 600 m del recinte emmurallat que s'allarga en direcció est-oest adaptant-se a la topografia del terreny, situat bàsicament al nord de la població. A la part alta, el portal d'entrada pel camí de Barcelona protegit per una torre rodona de nom d'Ararà o també de la Presó. El llenç de muralla reposa en un basament atalussat i acaba amb merlets espitllerats. Algunes de les torres no són totalment circulars i obertes pel darrere. Solen tenir tres pisos amb coberta de volta apuntada o de mitja esfera i acaben amb simples merlets o amb un coronament de matacans.
A l'est de la vila destaca la torre dels Frares que controlava la part baixa del turó, molt lluny del castell. Devia tenir una alçada de 30 m, un diàmetre exterior d'uns 13 m i un gruix de mur de 3,5 m. Tres pisos coberts amb volta i accés per la segona planta des del pas de ronda que envoltava tota la muralla. La torre dels Frares rep el nom pel convent de Sant Francesc, actualment casa de la vila, que s'hi construí al costat.
Pel tipus d'aparell constructiu, molt irregular, es dedueix que el recinte emmurallat és bàsicament datable al segle XIV i que segurament reaprofità la construcció defensiva dels segles XII i XIII. Es planteja la hipòtesi que la torre dels Frares fos una obra del segle XIII doncs l'estructura i técnica constructiva són diferents.
Bibliografia
- Els Castells Catalans vol. III Garrotxa, Gironès, la Selva, Alt Camp, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1992 2ª edició. ISBN 978-84-232-0458-8.
- Catalunya Romànica ,vol. V El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 299 a 301. ISBN 84-7739-262-5.
Enllaços externs
