Castell de Burriac
Plantilla:Infotaula patrimoni cultural El Castell de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.[1]
Arquitectura
És un castell medieval habilitat per a la visita, situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric.[2]
Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord.[2]
En general l'aspecte actual correspon al castell del segle XV, quedant només alguns testimonis de les construccions del segles X-XI i la cisterna d'època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors[2]
De la capella de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S'accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, al segle XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida per un arc en dues meitats, separant la construcció primitiva d'una altra més moderna.[2]
La torre mestra és de planta circular amb mur de 1,25 m de gruix. La porta d'accés es troba a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dos parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada a les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV.[2]
Es conserva una de les tres cisternes del castell. Es troba a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva. En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista, Antoni Isern.[2]
Història
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Fou comprat per l'ajuntament de Cabrera de Mar l'any 1990.
Excavació i consolidació d'estructures
Durant els anys 1993 i 1994 es van realitzar, al castell, un seguit d'intervencions arqueològiques i arquitectòniques per tal d'obtenir dades històriques i ajudar a la conservació de les restes de murs i altres elements arquitectònics de l'edifici.
Les excavacions van ser fetes per l'empresa Arqueociència SCP entre els mesos d'octubre i desembre de l'any 1993. Mentre que les obres de consolidació d'estructures foren a càrrec de l'empresa contractista Dentell i es van realitzar de gener a maig del 1994.
El finançament de totes les actuacions fou per l'empresa concessionària de la llavors autopista A-19, Autopistas CESA, i també sota la intervenció de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Cabrera de Mar i el Museu Comarcal del Maresme.
Amb la intervenció arqueològica es pogueren establir tres fases constructives. La primera d'època romana entre els segles II i I a.C. en que es localitzà les restes d'una cisterna. La segona fase, alt medieval, entre els segles XI i XIV que correspondrien a gran part del recinte sobirà del castell i part del baluard nord del recinte jussà. I finalment una fase baix medieval a partir del segle XV, que correspondria a gran part del recinte jussà del castell. Aquestes últimes reformes atribuïdes a l'època en que en fou propietari Pere Joan Ferrer.
Referències
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Castell de Burriac». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].