Castell de Castellnou de Bages
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
La torre del castell de Castellnou, juntament amb altres restes, s'aixeca dalt d'un carener en un indret dominant de la vall del Llobregat. Fou una fortificació des de mitjan segle X, anomenat llavors castell del Buc (de «Bugo» o «Buco»), que actuava de guaita per a prevenir atacs enemics, precedent del nom Castellnou, a Castellnou de Bages, al Bages.
Història
El terme de Buc està documentat el 952 però no tenia castell propi. Sí que existia el Castell d'Or, situat al centre d'un gran alou comtal que abastava part del terme de Santpedor i part del terme de Buc. Aquest castell fou destruït durant la incursió d'Al-Mansur l'any 999 i els comtes no el van reconstruir. L'any 1001 ja apareix el nom Castell Nou que anirà substituint el nom de Buc. El domini eminent pertangué als comtes de Barcelona. La comtessa Ermessenda l'infeudà al comte Guifré de Cerdanya qui, entre el 1018 i el 1023 jurà fidelitat a la comtessa per aquest castell i altres.
El domini feudal era a mans de la família Balsareny. Està documentat que l'any 1020 Guifré de Balsareny el va vendre a la seva muller Ingilberga. Aquesta dama el deixà en testament l'any 1038 al seu fill Bernat Guifré de Balsareny. L'any 1045, per herència, quedà incorporat al patrimoni del vescomtat de Barcelona fins que l'hereu del patrimoni Berenguer de Guàrdia, l'any 1187, el deixà en testament a Arbert de Castellvell en alou franc i lliure. S'ignora com passà a mans del rei però l'any 1246, el rei Jaume I el permutà al bisbat de Vic per diverses propietats a València, juntament amb el castell i la vila de Sallent. Els bisbes uniren el castell de Castellnou de Bages, el castell de Sallent i el castell d'Artés, que ja posseïen, sota una mateixa baronia.
L'any 1321, el bisbat de Vic requerirà al rei Jaume II la confirmació de la jurisdicció dels tres castells. El domini dels bisbes perdurarà fins a l'extinció dels senyorius jurisdiccionals (segle XIX).
Arquitectura
De l'antic castell només en resta una torre cilíndrica, una alta talaia sobre la vall del Llobregat, a la banda de llevant del terme de Castellnou i algunes restes d'una construcció rectangular i un mur, probablement de contenció.
La torre s'alça uns 12 m, té un diàmetre exterior de 703 cm i un gruix de mur a la base de 245 cm, un gruix considerable que, unit a la poca capacitat interior, demostren que la funció de la torre no era aixoplugar gent sinó servir de punt de guaita i fortalesa per els qui s'encarregaven de la defensa. La torre consta de tres nivells que es perceben pel desgruixament dels murs. L'alçada és menor en cada nivell; el superior és el més baix. No es conserven vestigi d'obertures però es creu que només devia tenir una porta encarada a llevant a l'alçada del segon tram. Atesa la manca de finestres, devia tenir un terrat o galeria des d'on atalaiar els voltants i fer senyals.
L'aparell es fet amb blocs de pedra escantonats disposats en rengleres horitzontals i fixats amb un morter molt compacte de calç i sorra. Als paraments externs hi ha grans clapes de morter que denoten que la torre havia estat totalment arrebossada a l'exterior. Pel que fa a la datació, aquesta torre s'integra plenament a les construccions militars del segle XI.
A la banda de migjorn de la torre hi ha restes d'una construcció rectangular amb murs de 110 cm de gruix que s'enfonsen uns 70 cm a partir del nivell del sòl. El rectangle fa 290 cm d'amplada en la cara de ponent. La mida de les altres cares no es pot determinar tot i que el mur sud s'estira fins a 435 cm i el nord fins a 245 cm. A llevant de la torre, situat en el pendent, hi ha un mur de 6,60 m de llarg i 1 m d'alt que devia ser un mur de contenció. L'aparell és més desordenat que el de la torre, amb filades horitzontals amb la majoria de blocs ajaguts. Els carreus, aquí, són fixats amb fang.
El turó on s'alça la torre, sobretot a migjorn, es tallat per un vall (fossat) en forma de "V".
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 196 a 199. ISBN 84-8519-457-8.
- Catalunya Romànica (Guies Comarcals),vol. 18 El Bages. Barcelona: Pòrtic, 2002. ISBN 84-7306-699-5.
Enllaços Externs
- Fotografies del Castell de Castellnou de Bages a Castells Catalans
- Castell de Castellnou de Bages al bloc Castells Catalans
