Vés al contingut

Castell de Castelltallat

Castell de Castelltallat (o Castell Tallat)
El castell de Castelltallat des del nord-est
El castell de Castelltallat des del nord-est
Fitxa tècnica
Territori Catalunya
• Comarca Pallars Jussà
• Municipi Isona i Conca Dellà
• Localització Figuerola d'Orcau
Coordenades
Altitud 572 msnm
Construcció A segle XI
Estil Romànic
Documentat Des del 1116
Llista de castells dels Països Catalans
Vegeu Portal:Arquitectura

El Castell de Castelltallat (o Castell Tallat) fou un castell termenat de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà. És a mig camí de les poblacions de Conques i Figuerola d'Orcau.

Està emplaçat en una petita cinglera que domina el riu de Conques o de Gavet, per on passava el camí ral. Es tractava, doncs, d'un castell petit, destinat només a efectes estratègics, i només hi devia residir la guarnició que en tenia cura.

Actualment és en ruïnes, les quals són restes de parets, sense que ni tan sols es pugui endevinar, si no s'hi fa una intervenció arqueològica, el traçat del castell.

El castell de Castelltallat des de llevant

No està gaire documentat, al llarg de la història. Se suposa que fou conquerit per Arnau Mir de Tost, qui comandà la conquesta de bona part del Pallars Jussà als musulmans, per encàrrec del comte d'Urgell. Al segle XI encapçalà una batllia, establerta per Ramon V i la seva muller Valença, comtes de Pallars Jussà a Otger i el seu fill Arnau. El 1116 el noble Arnau Valgari deixa Castelltallat i la resta de les seves possessions a la seva muller, en usdefruit, mentre ell sigui a Terra Santa, on va a visitar el Sant Sepulcre. En el mateix document, per si morien ell mateix i la muller, ho deixa tot als seus fills, Pere Arnau i Guillem.

Arnau d'Orcau en tingué el domini, i en la seva època (1381) estan documentats cinc focs, a Castelltallat. A partir d'aquest moment Castelltallat queda afegit a la baronia d'Orcau, de la qual ja no es deslligaria fins a l'extinció de les senyories, al segle XIX.

El poblament civil acompanyà sempre aquest castell, que continuà com a masia fins al segle XX; tot a l'entorn de l'esperó on es troben les ruïnes del castell hi ha restes d'edificacions. En especial, les que atrauen més l'atenció són les anomenades Cambretes del Mas, excavades a la terra, amb portes, passadissos i habitacions, que configuren uns hàbitats rupestres de molta antiguitat. Són sota una cinglereta a 600 metres en línia recta del castell, a llevant.

Bibliografia

  • BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Castelltallat", a Catalunya romànica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X
  • MÓRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars, Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3
  • PAGÈS, M. "Isona. Conques", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 12. El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-47-0
  • ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Castelltallat", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica. XV). ISBN 84-7739-566-7.

Enllaços externs